Quants municipis treballen amb Caixa Girona?
Gent romàntica, sentimental i profundament gironina voldria preservar la independència absoluta de Caixa Girona. Pressionen els partits, tots els partits, perquè Caixa Girona continuï sent Caixa Girona sempre més. Dubten que d'aquí a cinc, deu o vint anys, la denominació Caixa Girona continuï viva al costat de la futura caixa sense nom que formaran amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Dubten que el 75 per cent de l'obra social serà per a Girona. Temen per qui decidirà en el futur l'obra social que s'executa a Girona, les exposicions de la Fontana d'Or i la programació del Festival de Cap Roig?
Es volen unir, però no s'uneixen. Caldria unanimitat política i que, al capdavant, s'hi posés el PSC i que del PSC liderés el socialista en cap. Perquè això passés hi ha una sèrie de circumstàncies que s'haurien de donar i que, òbviament, amb prou feines es donen. Si es donessin aquestes condicions, aquesta Caixa Girona independent podria arribar a tenir els ajuts del FROP sense fusionar-se, segons pensen alguns experts.
Quines són aquestes condicions? No es nota que la Diputació –l'entitat fundadora– i totes les corporacions locals treballin gaire amb Caixa Girona. Els municipis treballen amb l'entitat financera que els dóna les millors condicions; no hi ha militància de país. Alguns empresaris han denunciat que se senten tan ben tractats per Caixa Girona com per qualsevol de les caixes que actuen en el conjunt de l'Estat espanyol. Parlem d'una qüestió de mercat, de demanda i de millor oferta. Alguns crítics lamenten que en els últims anys Caixa Girona tampoc ha treballat per captar clients institucionals.
