Els hereus d'un turisme sense planificació

El Cercle d'Infraestructures de la Costa Brava va proposar ahir el debat Quines infraestructures fan falta als municipis turístics?, amb l'alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés; l'alcalde de Lloret, Xavier Crespo, i el president del CETT (el centre de formació en turisme de la Universitat de Barcelona), Miquel Alsius, com a ponents. La pregunta va quedar sense resposta, però el caràcter municipalista de la jornada, amb dos alcaldes, va servir per deixar clar que més que infraestructures, el que necessiten els pobles turístics són més diners. L'etern problema del finançament local, agreujat per la crisi, i ara per la pujada de l'IVA. Ferrés ho va dir: «O assumim un dèficit crònic, o bé reduïm la quantitat i qualitat dels serveis. I com que no pot ser ni una cosa ni l'altra, el recurs fàcil és requalificar terrenys i vendre territori.» Crespo, una de les veus que més reclamen un tracte diferenciat per als pobles turístics, va insistir en aquest punt, i tots van coincidir –ponents i públic– que mancomunar serveis i equipaments entre pobles és un dels camps on avançar. A més, Crespo va afegir un nou matís, ja en l'àmbit turístic: «Els municipis que perduraran seran aquells que aconsegueixin l'equilibri entre turistes i ciutadans», i que evitin el que està passant a Barcelona, on el turisme es veu com una nosa. Alsius va remarcar que les infraestructures que es fan pensant en el turisme també beneficien els ciutadans, i que ara, a diferència de l'origen del sector –«que va ser per generació espontània, sense planificació»– el que cal precisament és això, planificar, i definir un model en funció d'una oferta diferenciada i un mercat: «de tot això se'n recollirien els fruits a mitjà i a llarg termini». Ferrés va subscriure aquestes paraules, i Crespo hi va afegir que també cal lideratge. Per facilitar aquest canvi de model, cal potenciar punts forts com el paisatge i el servei al turista, i resoldre unes mancances que Ferrés va enumerar, com ara la saturació de la xarxa viària o de telefonia mòbil, o bé la insuficiència en camps com la xarxa elèctrica. Tot plegat heretat d'un model turístic que, precisament, si una cosa no va tenir va ser model.