La fusió, quilòmetre zero

Caixa Tarragona i Caixa Manresa queden equiparades en representació (20%) en els òrgans de govern de la nova entitat que es crearà amb Caixa Catalunya, que s'hi assegura el 60% de presència. Els tres consells d'administració van aprovar ahir per unanimitat el procés de fusió

Els consells d'administració de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa van sincronitzar ahir els consells d'administració extraordinaris per aprovar el pla d'integració per a la creació d'una nova entitat. Els tres consells van aprovar la proposta per unanimitat, tot i la mala maror amb què arribaven alguns sectors a la reunió.

La representació en els òrgans de govern de l'entitat resultant de la fusió ha quedat definida amb un 60% per a Caixa Catalunya, i queden a parts iguals, amb un 20%, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. La representació de les dues caixes és superior als actius que tenen. Des de Tarragona, però, s'aspirava a obtenir una presència superior a la caixa del Bages, i en aquest sentit l'equivalència podria tocar novament el moll de l'os als sectors que s'havien definit contraris a la fusió.

La distribució, segons una nota conjunta de les tres entitats, respon a «establir el mateix pes entre els territoris originaris». El percentatge de representació varia en funció dels òrgans de govern.

L'assemblea general

tindrà 160 membres, el màxim permès per llei. El conjunt de corporacions i entitats fundadores, amb 56 membres, es repartiran de la manera següent: Diputació de Barcelona (34), Diputació de Tarragona (12) i entitats vinculades a Caixa Manresa (10). Les corporacions locals situaran 24 representants, els impositors ocuparan 60 llocs i els empleats, 20.

El consell d'administració

també tindrà el màxim de representants permesos per la llei (21). D'aquests, set corresponen a corporacions i entitats fundadores –quatre designats per la Diputació de Barcelona, dos per la de Tarragona i un d'entitats vinculades a la de Manresa–. L'Ajuntament de Manresa també designarà un dels tres representants que corresponen a les corporacions locals. El consell d'administració el completaran vuit representants dels impositors i tres dels empleats.

Els òrgans de govern es completen amb la comissió executiva, d'onze membres: cinc representants dels fundadors –tres designats per la Diputació de Barcelona, un per la de Tarragona i un per entitats de Manresa–; un de corporacions locals, quatre d'impositors i un d'empleats. La comissió de control (amb dret d'actuació per damunt del consell d'administració, en el cas que no compleixi la normativa legal i les directrius de l'assemblea) i la comissió d'obres socials les formen deu membres cadascuna, quatre dels quals corresponen a les entitats i corporacions fundadores –dos per la Diputació de Barcelona, un per la de Tarragona i un d'entitats vinculades a Caixa Manresa–. La comissió es completa amb un representant de corporacions locals, quatre dels impositors i un dels empleats. En aquestes dues comissions es preveu que les entitats vinculades a la caixa del Bages i a Caixa Tarragona tinguin la mateixa representació que la Diputació de Barcelona.

L'obra social

garantirà la proximitat al territori, aspecte amb el qual la nova entitat diu que «no oblidarà la seva raó de ser». L'entitat resultant de la fusió mantindrà les fundacions de Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Cadascuna de les fundacions gestionarà un 15% de la inversió que l'entitat destini a l'obra social. El 70% restant del pressupost es gestionarà directament des de l'obra social de l'entitat resultant. L'acció social s'invertirà en els territoris on hi sigui present la nova caixa, sense excloure els de Tarragona i Manresa. Les directrius de les inversions les determinarà l'assemblea de la nova entitat.

Els consells assessors territorials.

Una figura de nova creació, independent dels òrgans de govern, que té com a objectiu reforçar la proximitat amb el territori. Aquests consells estaran formats per persones vinculades als territoris de Manresa i Tarragona.

L'afectació als llocs de treball

se sabrà en l'estudi del procés de fusió, en què es detallarà la plantilla final. De la fusió, es preveu l'homogeneïtzació dels convenis laborals de les tres entitats. Els acords s'estableixen sobre la base del conveni sectorial i estatal de caixes d'estalvi que, en el cas de les entitats més grans, com és Caixa Catalunya, es negocia amb millores per damunt del conveni. El col·lectiu de treballadors de Caixa Tarragona podrien resultar beneficiats en aquest sentit ja que s'integraran a la segona entitat catalana i quarta de l'Estat.

Un pla que s'allargarà fins a mitjan 2010

Les tres caixes crearan un equip de treball que dissenyarà les línies del projecte o l'estudi que es presentarà al Banc d'Espanya i a la Generalitat per a la seva aprovació. El pla d'integració s'estima que es podrà enllestir en el decurs del primer semestre del 2010. Fins llavors almenys, res canviarà i els clients podran seguir operant com fins ara amb la seva caixa. El procés, segons les tres entitats, té com a objectiu final una entitat nova que «sota una nova marca» neixi amb «vocació de lideratge econòmic i social». Presenten el procés amb la convicció que la competitivitat de les caixes passa per «una integració» sobre la base d'«una lògica econòmica» que els doni plena garantia de futur en un mercat més global i exigent. Finalitzat el pla, es donarà lloc a una organització financera caracteritzada per «la solvència, la rendibilitat i la solidaritat». L'entitat resultant tindrà una nova denominació social i una nova marca comercial, si bé temporalment s'identificarà amb el territori. La seu social serà a l'actual seu de Caixa Catalunya, a Barcelona, i les seus centrals de Caixa Tarragona i Caixa Manresa seran les seus territorials de la nova entitat.

El pes de les oficines de les tres entitats prevaldrà al territori

La fórmula emprada per a la racionalització d'oficines en casos de fusió, per a la creació d'una nova entitat, té a veure, majoritàriament, amb la coincidència en un mateix municipi. En concret, el tall s'acostuma a situar en els 250 metres de proximitat entre sucursals i, si es dóna el cas, preval la del territori. Aquest no seria l'únic element a tenir en compte i, en aquest sentit, hi tindrà a veure l'estratègia de negoci que adopti la nova entitat. L'aplicació de la fórmula suposaria l'eliminació d'unes 200 oficines, una dada que no quadra entre les estimacions dels sindicats majoritaris, que calculen en un centenar les oficines que poden ser afectades.

Les tres caixes sumen 223 oficines al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. La major presència correspon a Caixa Tarragona, amb 177 oficines. Caixa Catalunya hi té 38 oficines: vuit a Tarragona, set a Reus, dues al Vendrell i Tortosa, i una a la resta de les capitals de comarca i en els principals municipis de costa. La implantació de Caixa Manresa és minoritària, amb tres sucursals al Tarragonès, dues al Baix Camp i una al Montsià, l'Alt Camp i el Baix Penedès.

La implantació de Caixa Tarragona a la resta de les demarcacions catalanes es concreta amb 85 oficines a les comarques de Barcelona,17 a Lleida, 20 a la comunitat de Madrid i una a Benicarló i Vinaròs (Baix Maestrat) i una a Saragossa. En aquest cas, la presència de la caixa del Camp a Barcelona és la que pot trontollar més a l'hora de reduir el nombre d'oficines afectades per la fusió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.