Gràcia estrena mercat

Els venedors i els clients estan satisfets amb la reforma del mercat de la Llibertat, que ha durat dos anys i vuit mesos

Els passadissos del nou mercat de la Llibertat són més amples que els d'abans, però ahir es van quedar petits, ja que molts veïns s'hi van acostar per veure la reforma. «Ha quedat molt bonic, no sembla el mateix», comentava una senyora mentre intentava passar entre la gentada amb el carretó d'anar a comprar. La remodelació integral ha aconseguit doblar la superfície del mercat, ja que ha passat dels 2.200 als 4.400 metres quadrats. L'espai s'ha guanyat a la planta subterrània on hi ha un aparcament per als vehicles comercials i una zona per a la recollida selectiva de brossa i gel. Hi ha un autoservei i un total de 40 establiments, decorats cadascun segons les necessitats del seu propietari. Això ha permès, per exemple, que el mercat de la Llibertat sigui un dels pocs de la ciutat que tingui una peixateria, John Boy, que, a banda de vendre peix, ofereixi la possibilitat de cuinar-lo i menjar-lo allà mateix. El propietari d'aquest establiment, Francesc Martínez, comentava ahir que el tomb que li han permès fer al negoci li servirà per «fer una crida al jovent, que són el col·lectiu que menys ve al mercat». Per celebrar la posada en marxa del mercat, Martínez, com altres botiguers, convidava ahir els clients a un gotet de vi.

Comerciants i clients coincidien ahir a qualificar la reforma d'encertada, ja que ha convertit en funcional un edifici carismàtic que s'havia quedat obsolet per a les necessitats actuals dels venedors. «Els operaris ens han fet patir fins a l'últim moment!», explicava la presidenta de l'associació de concessionaris del mercat de la Llibertat, Maria Soler. Quan dissabte van tancar la parada de la vela provisional muntada a la plaça Gal·la Placídia –que ara ja s'està desmantellant–, van començar el trasllat, que es va allargar fins dilluns a la nit. «El resultat final ha estat molt bo. Tenim un dels millors mercats de Barcelona, i potser el millor», hi afegia Soler. El regidor del districte, Guillem Espriu, coincidia amb Soler en afirmar que «el mercat de la Llibertat no és qualsevol mercat. És patrimoni històric de la ciutat». Defugia fer valoracions de la reforma perquè assegurava que la satisfacció per la feina ben feta era palesa en la cara de cadascun dels botiguers. No es va estar d'agrair «a veïns i comerciants haver aguantat la pressió de les obres». Espriu esperava que «el mercat es converteixi en un punt de trobada al barri. La gent no només vindrà a comprar sinó que també el vindran a visitar».

Tot i això, no plou a gust de tothom. Alguns venedors es queixaven que l'associació de concessionaris del mercat de la Llibertat ha fet un repartiment interessat de les parades. «Els de l'associació han fet el que han volgut, s'han quedat les millors parades i als que abans estàvem ben situats ens han situat en portes secundàries», es queixava una botiguera que preferia restar en l'anonimat. Les crítiques s'estenien fins als comerços dels carrers del voltant del mercat, que lamentaven que aquests encara no estiguin pavimentats. Un cop finalitzades les obres del mercat de la Llibertat, l'Ajuntament se centra ara en les reformes del de Sant Antoni, que van començar la setmana passada, i en les del Ninot, que s'iniciaran la setmana vinent.

Fonaments del segle XIX

Els terrenys on avui hi ha el mercat de la Llibertat eren propietat d'un terratinent menorquí, Marc Olives, que el segle XIX va demanar que a la seva «finca de la Vila de Gràcia» s'hi edifiquessin «cases de veïns al voltant d'una àmplia plaça amb els corresponents carrers de fàcil circulació de carros». «Així els pagesos i artesans de la Vila de Gràcia hi podran viure i treballar de bon grat», deia Olives. La demanda del terratinent es va complir, i el 1831 la urbanització dels camps de Gràcia –que feia poc havia estrenat el títol de vila i pugnava per independitzar-se de Barcelona– va deixar un espai enmig de cases que es va anomenar plaça del Rei, avui coneguda com a plaça de la Llibertat. En aquest punt era on es trobaven pagesos, així com venedors de verdures i aviram, alguns dels quals provenien de pobles de la rodalia. Els comerciants venien a l'aire lliure, fins que el 1888, coincidint amb la primera exposició universal, es va inaugurar l'edifici del mercat de la Llibertat.

L'arquitecte municipal de la Vila de Gràcia, Miquel Pascual i Tintorer, va dissenyar l'estructura del mercat, però, els elements diferencials que va donar l'empremta a l'edifici, la decoració de ferro forjat de la façana i la cobertura exterior, van ser obra de Francesc Berenguer i Mestres, deixeble de Gaudí. A la part central de la façana, per exemple, hi ha unes filigranes de ferro que formen un escut modernista de formes impossibles. A banda dels forjats, el mercat de la Llibertat té un altre tret que ressalta: la teulada feta amb peces de ceràmica vidriada negra i rogenca, com les del mercat de la Concepció.

El 2007 es va començar una reforma integral del mercat amb l'objectiu d'adaptar-lo a les necessitats dels venedors conservant els trets més característics d'aquest edific modernista catalogat i protegit. La reforma que va acabar ahir no ha estat l'única durant la història del mercat. El 1974 es va fer una remodelació estructural, el 1982 es van reformar les instal·lacions i els locals tècnics, i el 1987 es va haver de tornar a arreglar l'estructura de l'edifici. Finalment, el 20 de febrer de 2007 començava la darrera remodelació, que ha durat dos anys i vuit mesos i ha servit per modernitzar tot l'edifici.

Carrers en obres

P.Mercadé

Ningú discutia ahir les excel·lències de la reforma del mercat de la Llibertat, excepte els comerciants dels seus entorns, alguns dels quals encara han de patir les obres dels carrers. El carnisser Ismael Rubió, que té la botiga al carrer de l'Oreneta, es queixava que haguessin reobert el mercat sense haver pavimentat aquesta via. «Els carrers de l'Oreneta, Milton i Sant Cristòfol, que han servit d'accés als camions que havien de treballar al mercat, segueixen en obres», lamentava Rubió. Fa un mes que el carrer està aixecat i li han assegurat que «el dia 26, una setmana després de la inauguració del mercat, estarà acabat». La cursa d'obstacles que hi ha al seu carrer no li afectava les vendes, «però sí la imatge que donem; espero que tot aquest desgavell sigui per un bé futur». Els carrers que envolten el mercat també van estar aixecats fins l'últim moment. La presidenta de l'associació de concessionaris del mercat de la Llibertat, Maria Soler, explicava que un cop asfaltats els van haver d'aixecar i tornar-los a asfaltar. «Per sort, tot ha estat a punt per a la inauguració i es pot accedir a l'aparcament del mercat sense problemes», afegia Soler.

El regidor del districte de Gràcia, Guillem Espriu, explicava que aquests carrers que envolten el mercat no s'havien d'arreglar fins l'any que ve, però les obres es van poder avançar gràcies al fons estatal d'inversió local. Espriu admetia que «els veïns i els comerciants han hagut d'aguantar una pressió molt important, s'ha estat fent un total de deu carrers en quatre mesos, cosa que semblava impensable.» Esperava que els problemes de mobilitat que hi havia en aquests tres carrers quedessin solucionats aquest mes; tot i això, advertia que fins a final d'any es continuaran fent algunes actuacions concretes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.