FRANCESC COLLELL
PROPIETARI DE SINGULAR FOOD
«No s'ha de comprar per l'embolcall, però hi ha d'ajudar»
Francesc Collell es va formar per dedicar-se a l'economia, però un viatge a l'Índia li va fer descobrir les delícies gastronòmiques
Nascut el 3 de setembre de 1978, Francesc Collell és el fundador i propietari d'una de les empreses de distribució de requisits gastronòmics més interessants. Va estudiar econòmiques a la Universitat de Barcelona, després va fer un BBA per la European University i un MBA per l'American Intercontinental University a Londres.
–I un economista, com hi arriba, a la gastronomia fina?
– «El 2001 feia un màster a Anglaterra. Quan vaig acabar, a l'empresa on feia les pràctiques em van dir que havien de fer una reestructuració i que m'esperés fins que l'hagessin acabat. Per esperar, me'n vaig anar a l'Índia amb la meva amiga Rati Dhandhania.»
–I vau descobrir-hi les espècies?
–«Quan vaig arribar-hi em van proposar de vendre teles i mobles indis, d'aquells fets amb marqueteria i incrustacions. Els vaig dir que no m'hi veia amb cor, que volia una cosa petita de bon transportar. Aleshores la Rati em va dir que ho provés amb el safrà del Caixmir. El seu pare, de fet, produeix safrà per afició; a l'Índia el safrà és una planta destacada en el moment del casament, perquè entenen que dóna prosperitat i felicitat en el matrimoni, pel tema afrodisíac.»
–Mirat així, t'ho diran de moltes espècies, que són afrodisíaques.
–«Sí, certament, però el safrà porta riboflavina (B-12), que és vasodilatador, i per això és afrodisíac.»
–I vau arribar carregat de safrà de l'Índia per vendre'l a l'Estat, un dels principals productors mundials.
–«Amb aquest panorama, ho vaig voler provar en tres o quatre restaurants –El Bulli, el Miramar i Ca l'Enric–, que el van trobar diferent. Perquè ho és: és assecat al sol i és cent per cent pur: només té la part femenina. I el comercialitzem com a Royal Saffron. Com que el safrà costa de vendre, vaig decidir afegir-hi un altre producte: la sal. Havia anat a una fira a Londres amb el safrà, i no vaig vendre res. Vaig comprar sal i aceto balsamico.»
–Us hi vau posar en l'època del boom de la flor de sal, les escames...
–«Ho vaig demanar als gal·lesos, i em van dir: ‘Tu mateix.' I tot va començar a funcionar i vaig començar a ampliar el catàleg.»
–Com seleccioneu els productes?
–«En cada producte hem anat a buscar diferències. No tinc criteri per afinar al màxim i dir que aquesta és la millor pasta. Però si vull pasta, me'n vaig a la principal zona productora, Nàpols i Reggio de l'Emília, observo quin producte es gasta i quin valora més la gent d'allà, els grans restaurants, i compro el mateix.»
–Encara que falli la presentació?
–«No s'ha de comprar per l'embolcall. Hi ha d'ajudar, però el nostre objectiu principal és l'hostaleria, que la diferència es marqui al plat, no a l'estanteria.»
–La presentació deu comptar-hi, almenys quan es visita la botiga que teniu al magatzem, a Besalú, perquè s'hi veuen productes molt ben presentats.
–«També ens ha de preocupar que funcioni a l'aparador, però encara interessa molt més que es posi bé, que sigui saludable, biològic, caixer i sense sulfits. Tot i això, hi ha petits productors als quals costa entrar en la normativa de, diguem-ne com vulguem, productes biològics, orgànics o ecològics.»
–Us afecta la crisi?
– «Fa de mal dir. Aquest any anem millor que el 2008, però crec que facturarem menys perquè perjudicarà la campanya de lots de Nadal.»
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.