Els hotels de la Costa Daurada tanquen una temporada fluixa i podrien reduir la vinent
La facturació ha baixat més d'un 20% tot i la millora final, i el 2010 sols obriran quan els surti a compte
Mentre que molts hotels tanquen aquests dies fins l'any vinent –es calcula que menys d'un 10%, sobretot petits, estaran oberts durant l'hivern–, els empresaris feien balanç ahir d'un any fluix. Dos grans factors expliquen la davallada, segons Padró. D'una banda, «la psicosi, que ha agreujat la mateixa crisi». De l'altra, la revaloració de l'euro, «molt negativa» per a dos dels principals mercats de la Costa Daurada –el rus i el britànic, per als quals s'ha encarit la visita–, que també ha fet que «països turísticament emergents i molt propers amb altres monedes hagin estat més atractius i competitius». Tot i això, i el fet que mercats com l'alemany i l'holandès han perdut pes, el turisme estranger –amb el britànic al capdavant, seguit del francès i el rus– continua sent majoritari, per davant fins i tot de l'estatal. El català ha crescut un pèl, però sols arriba al 7%.
Els hotelers han intentat contrarestar la crisi amb ofertes com ara descomptes per als nens o dies gratuïts per incentivar el turisme familiar, en una mesura que «al juny i el juliol no va tenir gaire èxit, però sí a l'agost i el setembre, en què la caiguda va ser molt menor», explica Padró. Unes ofertes, per cert, que ell mateix admetia que suposen «un greuge» per als assidus –la Costa Daurada és l'àrea mediterrània amb un client més fidel, dos terços dels que vénen ja ho han fet abans–, que solen reservar amb més temps i paguen més car que les reserves d'última hora. «És una política delicada, perquè no ens podem carregar la majoria», assenyala l'hoteler.
Cau la facturació
En conjunt, la caiguda s'ha fet notar més en la facturació –calculen que serà del 21 o 22% menys que l'anterior– que no pas en l'ocupació –les pernoctacions han caigut un 15%– ja que «el que ha baixat sobretot ha estat la mitjana dels dies d'estada, perquè la gent ha vingut igualment però ha escurçat les vacances».
El gremi confia en la recuperació de l'economia europea per treure el cap el 2010, però es reconeix que les previsions «són una incògnita». Padró, en tot cas, ja alerta que molts hotels possiblement escurçaran la temporada; de fet, enguany ja n'hi ha alguns que ho han fet. «Si els costos continuen augmentant, les temporades més baixes no resulten rendibles, i per tant podria ser que alguns no obrissin fins al juny, perquè la Setmana Santa l'any vinent cau molt aviat, i potser no obren o només ho fan aquells deu dies i tornen a tancar; a banda, no hi haurà pont del Pilar com hi ha hagut ara». Tot plegat, òbviament, reduiria la jornada dels més de sis mil treballadors directes dels 87 hotels de l'agrupació, però també afectaria els seus subministradors i el comerç dels nuclis de costa.
Els hotelers també es queixen de l'«allau de normativa» i la càrrega tributària que han de suportar, a més del cost de la llum, que s'ha apujat un 20% els dos últims anys. A més, denuncien que l'Estat els ha imposat multes per no haver adaptat els comptadors al liberalitzat mercat elèctric, quan la culpa, diuen, és de l'empresa que els distribueix, que no dóna l'abast per cobrir la demanda.
Prefereixen els operadors a internet i Ryanair
El nombre de reserves per internet –es calcula que han estat un 68% del total, si bé una part va a agències– també ha crescut, un fet inevitable que «permet cobrar abans», però que no és el més desitjable perquè «la venda directa produeix molts alts i baixos i incerteses», ja que es reserva amb poca antelació, explica Padró. Les contractacions a través d'operador, en canvi, «són més beneficioses perquè no deixen espais temporals buits, uniformitzen la feina i la simplifiquen, ja que no és el mateix gestionar una reserva per a cent persones que cent reserves individuals». «Internet ha estat un revulsiu no específicament negatiu, perquè també és un canal més per a les agències i permet fer ofertes d'última hora», matisava la presidenta, M. Eugènia Arbó. En la mateixa línia, Padró veu bé que hagi augmentat el nombre de vols de Ryanair a Reus, tot i que «segueixen representant una xifra petita» de la clientela. Els vols xàrter contractats pels operadors turístics clàssics, en canvi, s'han de «cuidar» perquè tenen més pes. Per això Padró demanava que les noves destinacions de baix cost arribin de llocs on no operin les agències.