«La memòria històrica també ha de servir per reivindicar la diàspora»

–«Com tots els exiliats, vaig pensar que tornaria de seguida. Jo tenia només 18 anys, i els primers 5 anys a Xile estava convençut que els aliats farien fora Franco. Aviat vaig veure que no. Com tants catalans de la diàspora, vaig trobar aixopluc al Centre Català i em vaig posar a treballar de seguida. Vaig tenir èxit fabricant mobles, però no vaig abandonar mai l'objectiu del canvi polític a Catalunya. Després de 20 anys d'exili vaig intentar tornar amb la dona i les filles, però no va funcionar. Catalunya havia canviat massa, i no ens hi trobàvem. Com tots els exiliats, vaig entendre que ja no era d'aquí ni d'allà.»

–«Des del Centre Català enviàvem diners per al govern català i aliments i roba cap a Catalunya. Tan aviat com vaig poder, vaig viatjar a Europa. Tarradellas em va encomanar de treballar per la seva acceptació com a president, perquè la seva elecció no havia estat una successió natural com la del president Irla. La primera visita la vaig fer a Pau Casals, a Prada, i tot seguit vaig visitar els casals d'Amèrica per aconseguir suport i ajut econòmic. Quan vaig poder vaig començar a viatjar a Catalunya i em vaig incorporar al grup de Raventós, Barrera i d'altres, que feien feina clandestina.»

–«S'ha de posar tot en el seu context. És clar que als catalans d'Amèrica no els va fer cap gràcia el resultat de tot plegat i van viure com una traïció l'acceptació del marquesat, per exemple. Tanmateix, hem d'entendre que Espanya és un cas únic. A la resta de països, la transició d'una dictadura vers una democràcia sol encapçalar-la l'oposició al règim. A Espanya la transició la va fer la mateixa dreta que governava, la qual cosa va condicionar tot el procés. Tarradellas va fer el que va poder.»

–«La República va concedir tres autonomies, les de les nacions històriques, amb una Constitució que deixava oberta la porta a una Espanya federal. Amb la transició es van treure del barret el nyap de l'Estat de les Autonomies, amb 17 invents que només descentralitzen algunes competències. Catalunya queda diluïda al mateix nivell de Múrcia o Melilla, amb una Constitució que consolida un model unitari i tanca la porta a qualsevol opció federal.»

–«Sóc força pessimista. Veig menys futur que en temps de la República. Hi ha un xup-xup sobiranista i independentista, però no es tradueix en resultats electorals. A més a més, hi haurà un retorn de les dretes a Espanya com el que s'ha produït a la resta d'Europa, i això serà molt dolent per a Catalunya.»

–«Les esquerres espanyoles són centralistes i jacobines. Les dretes són centralistes i jacobines, i a sobre tenen un odi atàvic vers Catalunya. És a dir que, tot i que totes dues són dolentes per a Catalunya, hi ha matisos que no es poden obviar.»

–«Els fluxos de catalans a l'exterior fa temps que s'han aturat. Els casals ja no han de fer la feina d'acollida que van fer als segles XIX i XX. Catalunya ha de prendre consciència de l'enorme poder de lobby de la diàspora, dels fills i néts de catalans. Una xarxa de més de 120 consolats de facto que necessiten un funcionariat català que s'hi instal·li i els faci rutllar. Si no, ja no té sentit que existeixin. La primera vegada que vaig tornar a Catalunya ja em va sobtar amb quina rapidesa s'havia oblidat l'exili. Potser és un fet massa dolorós per ser recordat. La memòria històrica també ha de servir per reivindicar la diàspora, que tant ha fet, fa i farà per Catalunya.»