El final de la guerra, segons Tarradellas

El llibre constitueix un tot juntament amb el primer volum, publicat també per Edicions Dau ara fa un any, i que respon a la iniciativa de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet, on es conserva el material. Els papers els va amagar la família Tarradellas a Saint-Martin-le Beau (França), enterrats en bidons segellats, i el 1980 es van lliurar al monestir de Poblet. «Tarradellas va tenir 38 anys per destruir-los, però no ho va fer», apunta la directora de l'arxiu, Montserrat Catalan, que subratlla la voluntat de l'expresident Tarradellas de deixar constància escrita de tot.

Malgrat que el diari oficial de la Generalitat era conegut pels estudiosos, incomprensiblement no ha estat publicat íntegrament fins ara, a càrrec de l'editor Ton Barnils. El primer volum contenia la crònica diària del govern entre juliol del 1936 i febrer del 1938. Aquest segon volum reprèn el dietari institucional fins al febrer del 1938, i comprèn l'enfrontament polític a la rereguarda i els Fets de Maig, l'arribada de refugiats, l'establiment del govern de la República a Barcelona i l'increment dels bombardejos a Catalunya. Els tres annexos són escrits personals de Josep Tarradellas, conseller d'ERC en els diferents governs de la Generalitat durant el conflicte. El primer aborda la crisi de govern d'abril del 1937, en què reconeix que no van estar a l'altura de les circumstàncies; el segon descriu l'aportació de la Generalitat al govern de la República Espanyola i que aquesta no hi va donar suport, com ara en el camp de l'ensenyament, les indústries de guerra, l'emigració o els proveïments a la població, i, finalment, el relat dramàtic de l'agonia del front republicà. Tarradellas, del 4 al 27 de gener de 1939, visita el front i narra el desànim i la desorganització que hi troba. L'historiador Jordi Casassas destaca que per la grafia es pot deduir que Tarradellas escrivia sobre els genolls o sobre el capó d'un cotxe, in situ. Casassas destaca que es tracta d'un «text apassionant per a tothom», que aporta «la veritable dimensió de la Guerra Civil per dins», des del punt de vista «d'un sector del govern». El dietari de Tarradellas traspua la divisió en el si d'ERC entre mantenir l'autonomia de Catalunya i l'apropament als comunistes. Són les desavinences i el dramatisme que es viuen a les portes de la derrota. Casassas diu que Tarradellas «sempre havia manifestat la seva prevenció cap a Companys, com tots a ERC». «Companys a l'exili es va quedar molt sol políticament, amb molts retrets de la seva pròpia gent», explica.

El volum es complementa amb mapes i fotografies sobre la Batalla de l'Ebre i l'avanç de l'exèrcit franquista, cortesia de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, i un índex amb més de tres mil noms.

La directora de l'arxiu confirma que hi ha altres dietaris personals inèdits de Tarradellas, sobre un viatge a Madrid o sobre la gestió al capdavant d'Indústries de Guerra. Montserrat Catalan ha defensat que l'arxiu Tarradellas, tot i que tancat al públic en general, és a l'abast dels investigadors, i hi han passat 700 estudiosos des de l'any 1988.