El 25 d'octubre del 1909, l'arqueòleg Emili Gandia topava, durant les aleshores incipients excavacions al jaciment d'Empúries, amb la part inferior de l'estàtua d'un déu grec, conegut des de llavors com l'Esculapi d'Empúries. És una fita cabdal en la història de l'arqueologia catalana en general i d'aquest investigador en particular, que més enllà de fer aquest descobriment va ser un autèntic pioner en aquesta disciplina i també el principal modernitzador de la museologia catalana. Amb motiu del centenari de la troballa de l'Esculapi (demà passat també fa cent anys que es va trobar el segon fragment de l'estàtua), la família de Gandia i un grup d'estudiosos han impulsat una associació per aplegar tot el material i els coneixements d'aquest pioner.
«Puig i Cadafalch llueix tant que ha eclipsat Gandia.» Amb aquesta sentència tan gràfica descriu el cas un dels impulsors de l'Associació Memorial Emili Gandia, l'arqueòleg Pere Izquierdo, exdirector del Museu d'Arqueologia de Catalunya. L'objectiu d'aquesta associació, un dels impulsors principals de la qual és Mario Gandia, nét de l'arqueòleg, és reivindicar una figura i una obra que, en la seva major part, resta inèdita. «Gandia no va publicar gaire perquè ja ho feia Puig i Cadafalch», rebla Izquierdo, que destaca la gran importància d'aquest pioner no només en el camp de l'arqueologia sinó també en el de la museologia, ja que va ser el primer conservador del Museu de Belles Arts de Barcelona i, entre altres coses, és l'organitzador de la campanya d'arrencada i trasllat a Barcelona de les joies de la pintura romànica del Pirineu.
Conserge i conservador
La història d'Emili Gandia és la d'un autodidacte que va fer d'arqueòleg i de conservador de museu de manera accidental i que va acabar aportant a aquestes disciplines unes pautes de modernitat que han perdurat durant molts anys a casa nostra. Nascut a Xàtiva el 1866, va arribar a Barcelona per fer el servei militar, on va ser destinat a fer d'ordenança a casa del marquès d'Alella, qui acabaria sent el seu gran promotor. Així, un cop acabat el servei, el propi marquès el va recomanar per entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona, on va realitzar diverses tasques subalternes fins que va ser nomenat conserge del Palau Reial de la Ciutadella (actual seu del Parlament). La casualitat va voler que, el 1903, en aquest indret s'hi establís el Museu d'Art i Arqueologia, i que per a la tasca de conservador s'escollís la persona que hi havia més a mà: el conserge. Aquest fet va propulsar la carrera d'un home curiós i intuïtiu que va acabar sent conservador general dels museus de Barcelona i, entre altres coses, director de les excavacions d'Empúries entre el 1908 i el 1937, gairebé fins a la seva mort, el 1939. «Va crear pel seu compte el mètode estratigràfic en l'excavació arqueològica, un sistema que a Europa es posava en pràctica des de les universitats, cosa que ell desconeixia», explica Izquierdo, que destaca el gran valor històric i científic de les seves llibretes de campanya.
Un dels objectius de l'associació memorial creada és promoure la recerca i la difusió de les obres de Gandia, potenciant-ne l'estudi i posant remei a l'actual dispersió del fons, dividit entre la família, la pròpia associació, el Museu d'Empúries i el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.