De la cèlebre i extensíssima Història del grec Heròdot d'Halicarnàs, escrita el segle V abans de Crist i integrada per nou llibres, se n'han fet algunes traduccions parcials des de la Fundació Bernat Metge i des de la mateixa editorial La Magrana, aquestes últimes signades pel mateix Rubén J. Montañés, que, després d'una dècada de treball, ha culminat la traducció d'aquesta obra magna de l'antiguitat, admirada i criticada per antics i moderns però alhora indispensable perquè va començar a modificar el concepte història per encaminar-lo cap al sentit que té avui. Rubén J. Montañés (Castelló, 1963) signa una traducció que intenta mantenir l'esperit i l'estil d'Heròdot però acostant-la a un català pròxim al lector.
–Si l'obra d'Heròdot no es pot traduir al català de l'època en què va ser escrit, perquè el català no existia, com és que no ha decidit traduir-lo directament al català actual?
–«En aquesta feina s'intenta traduir no només la lletra, sinó també la música, l'estil. Heròdot, a més, que està a cavall de l'època arcaica i la clàssica, té un estil que encara no està polit, massa senzill, amb moltes repeticions i, per exemple, un ús pronominal escàs.»
–Potser una traducció a un català absolutament actual li restaria credibilitat davant d'un lector que s'espera una obra antiga.
–«En la traducció espanyola de Schrader, per exemple, es va optar per actualitzar i el resultat és excel·lent. Jo penso que traduir-lo sense actualitzar l'estil no seria oportú perquè el faria molt difícil, però actualitzar-ne l'estil absolutament tampoc és just, per això he decidit tirar pel camí del mig.»
–Com s'hi va llançar, a aquesta empresa?
–«A la universitat vaig quedar enganxat a aquest autor tan agradós; sobretot amb el llibre segon, que parla d'Egipte, em va captivar com explica la realitat.»
–Precisament s'ha acusat Heròdot de no ser gaire fidel a la realitat.
–«Heròdot no és un fabulador. Es pot equivocar, però ho conta tot amb voluntat científica. A més, cal situar-lo en el seu món. És profundament religiós, i aquest fet intercedeix en la seva argumentació quan no troba una explicació racional. No podem dir-li historiador en el sentit que avui es considera un historiador. Però en el seu temps va anar més enllà de l'èpica. Sí, conta els fets gloriosos, però de rebot descriu i explica tot allò que troba al seu pas, i es pregunta per les coses. Aquest és el seu gran mèrit.»
–Podríem considerar-lo més el pare de la novel·la històrica que no pas de la història?
–«Bé, hem de tenir en compte que la cultura llibresca en el seu temps encara no existeix, i probablement la seva obra es va difondre amb lectures públiques. Però és cert que allò que li manca d'historiador li sobra de narrador. En aquest sentit l'acosta a la novel·la històrica, tot i que, alerta, que quedi clar que la novel·la es va inventar molt més tard!»
–És un autor complex a l'hora de traduir?
–«No hi ha autors fàcils i autors difícils, sinó passatges fàcils i difícils en tots els autors. El problema d'Heròdot és l'aparent senzillesa. No hi ha cosa més difícil que traduir allò que sembla senzill.»
–És un autor complex, per al lector? Només és per a especialistes i lectors avançats, aquest llibre?
–«En absolut. És un autor narrativament excel·lent, el mou la voluntat de narrar i és hàbil a l'hora de contar un discurs científic molt basat amb la digressió. I és meravellós des del punt de vista de la tafaneria històrica. És, això sí, una obra llarga, per tenir sempre a la tauleta de nit. Però, per posar un exemple, la gent que té interès en obres de l'estil d'El senyor dels anells pot llegir Heròdot perfectament.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.