La traça del campanar gironí de Sant Feliu, el plànol d'obra sobre paper més antic d'Europa
L'investigador Miquel Àngel Chamorro situa el document, de finals del segle XIV, per davant del de la catedral de Milà
A principis dels noranta, en un llibre editat per la parròquia de Sant Feliu, l'arxiver diocesà mossèn Josep Maria Marquès i l'historiador Josep Clara, feien pública una imatge de la traça del campanar de Sant Feliu que havien descobert entre els fulls del llibre d'obra d'aquesta església, a l'Arxiu Diocesà, i qualificaven el plànol com el més antic conservat a Girona. Les investigacions posteriors de Miquel Àngel Chamorro, professor del departament d'arquitectura i enginyeria de la construcció de l'Escola Politècnica Superior de Girona, han convertit avui aquella troballa en tot un referent europeu, «un fet que ompliria d'orgull el desaparegut mossèn Marquès, que en va ser el descobridor», segons afirma.
El plànol, un dibuix d'una planta de petites dimensions i retallat en forma octogonal, és una traça molt senzilla, amb diverses indicacions de mesures al revers, expressades en pams i canes –la cana de Girona equival a un metre i seixanta centímetres–. És el projecte d'un campanar que es va construir totalment exempt (separat de l'església), tot i que en les especificacions ja es preveu que en un futur acabi enganxat a la façana, ja que en el segle XIV la façana que hi havia era uns metres més enrere que actualment. El plànol, tot i no estar datat, hauria estat fet entre el 3 de juny i el 24 de juliol de 1368. La prova és que en el llibre d'obra hi ha una anotació en aquestes dates en què Pere de Coma consigna com a despesa el pagament a la barquera per travessar el riu Onyar amb l'objectiu d'anar a fer la traça del campanar. Aquesta dada, i el fet que la cal·ligrafia de l'esmentat registre coincideix amb la del plànol, permet establir l'autoria i la datació amb seguretat. En antiguitat, els que més s'hi acosten són el d'una planta de la catedral de Tortosa, d'entre 1379 i 1382, i el de la catedral de Milà, del 1390. Hi ha, també, la famosa planta del monestir de Sant Gall, a Suïssa, que és molt anterior però que, segons Chamorro, està acceptat que no es tracta d'un plànol d'obra sinó d'un mapa fet a posteriori sobre la distribució dels espais del complex.
«De plànols d'obra d'abans del segle XV, se'n conserven pocs, i encara menys sobre paper, ja que el més habitual era fer-los sobre pergamí, un material que amb el temps es fa malbé. Per això, de plànols en pergamí, tampoc se'n conserven gaires», explica Chamorro, que es va doctorar en història de l'art amb una tesi sobre les obres de construcció de l'església de Sant Feliu.
L'autor i l'obra
Pere de Coma (o sa Coma, o ça Coma, o Sacoma, depenent de la font) va ser un dels grans mestres d'obres que va treballar a Girona a final del segle XIV i va compaginar la direcció de les obres de l'església de Sant Feliu i les de la catedral.
Pel que fa a l'execució del campanar, va quedar aturada a partir del 1391 i no hi ha proves documentals que es reprenguessin abans del 1532. A més, el mateix expert ha determinat que entre la traça i el resultat final, hi ha els problemes d'una època en què els coneixements tècnics eren limitats. «En el replanteig de l'obra es van equivocar, probablement perquè els coneixements de geometria eren deficients, i va acabar sortint una planta octogonal, sí, però irregular». Un fet que, segons aventura l'investigador, explicaria el perquè el campanar està escapçat. «El llamp que es diu que el va escapçar va caure, en efecte, però probablement sols va tombar un pinacle. L'agulla del campanar no es va acabar perquè l'error en la construcció ho desaconsellava.»