Gordillo provoca diàlegs «teatrals» amb la col·lecció artística del Caixafòrum
L'artista sevillà selecciona un centenar de peces per muntar l'exposició «Cosmètica dogmàtica»
Com un discjòquei a una botiga de discos, Luis Gordillo (Sevilla, 1934) ha composat la seva pròpia selecció de grans èxits remenant als magatzems del Caixafòrum. «No sóc comissari, sóc artista», diu, i avisa del risc de voler composar una obra d'art aprofitant el treball dels altres. Però aquest era el risc. El diàleg «dramàtic» que ha construït en les vint sales de l'exposició no té un únic criteri. Les obres comparteixen espai per raons cronològiques, ideològiques o purament arbitràries. Per exemple, a la sala 13, una de les més grans, situa escultors bascos (Badiola, Irazu) i catalans (Solano, Aguilar), un conjunt «oníric» en què les obres semblen «làpides de cementiri». «Quan vaig fer aquest conjunt em vaig adonar que tots volen ser independents», bromeja. A l'espai 16, grans noms de l'art espanyol, els que anomena «antifranquistes», de grups com ara El Paso (Saura, Canogar, Millares); i catalans com ara Hernández Pijoan i Tàpies. Aquest últim és, per a Gordillo, el més important de la segona meitat del segle XX a l'Estat, tot i que admet que ha estat una mica «maltractat» en la mostra.
Gordillo va iniciar la seva pròpia trajectòria als anys cinquanta amb els informalistes, però va sobresortir als seixanta amb l'art pop. Va ser el pioner de la nova figuració madrilenya dels setanta i ara reuneix els que podrien considerar-se els seus deixebles –Carlos Franco, Chema Cobo i Juan Ugalde, crítics i coloristes– amb un gran format de Miquel Barceló. En el conjunt de la mostra, Gordillo diu que es trobaria a gust –no hi ha cap peça seva a la selecció– al costat de l'única obra que la fundació «la Caixa» té de Martin Kippenberger, Love me and leave me and let me be lonely (1989), fonamental juntament amb Manuel Millares en aquesta selecció. Altres referents internacionals són les pintures de Polke, Lasker, Frize i també Uslé; prop d'aquests planteja la «unió de dues místiques» entre Oteiza, el seu escultor preferit, i les fotografies del japonès Hiroshi Sugimoto. A Cosmètica dogmàtica el Caixafòrum presenta adquisicions recents de Runa Islam i Robin Rhode, entre d'altres.
El fons propi, permanent
Caixafòrum Barcelona difondrà de manera permanent la seva col·lecció d'art contemporani a partir del mes de març del 2010 amb l'objectiu d'apropar al públic els nous corrents artístics. Mostres sobre diferents aspectes de la col·lecció s'aniran succeint a la sala 2 del centre, on al març es presentarà l'exposició Objectes classificats, una selecció en què l'objecte quotidià esdevindrà protagonista artístic. D'aquesta manera, l'entitat continuarà la tasca de difusió del seu fons, com ha anat fent en exposicions recents sobre diferents temàtiques o discursos artístics, com ara Zones de risc i Figuracions i les del cicle La mirada de l'artista, amb Juan Uslé (2006) i Soledad Sevilla (2007).