La Guerra del Francès centra el III Congrés d'Història de Girona
Se celebra entre avui i dissabte a la UdG i a l'Institut d'Estudis Gironins
La Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG i, encara més, la seu de l'Institut d'Estudis Gironins, a tocar de la torre Gironella, són dos escenaris geogràficament molt pròxims als setges de Girona i, durant tres dies, també serviran per a una aproximació històrica a la Guerra del Francès i, en general, al cicle bèl·lic que comença amb la Guerra Gran (1793-1795) fins a la invasió coneguda amb el nom de la dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, esdevinguda el 1823 amb l'objectiu de restaurar l'absolutisme en una Espanya que havia sortit del foc de la invasió napoleònica per anar a caure a les brases de Ferran VII, conegut inicialment com «el desitjat», fins que l'exercici del poder el va convertir en un indesitjable, almenys pels sectors liberals de l'època.
Aquests dies, a Girona, es parlarà de l'impacte bèl·lic en unes terres de frontera com ho són les gironines, que, segons el professor Genís Barnosell, director del congrés, «van entrar del tot en els plans francesos de reordenar Europa i de construir una gran França», segons indica. La conferència inaugural, Girona en temps de setges, anirà a càrrec de l'historiador i polític Lluís Maria de Puig. També es tractarà sobre les identitats nacionals, la vida quotidiana a les terres de frontera en temps convulsos i la influència de la guerra en la població.
Concert a la catedral
Entre els actes que es fan destaca, avui a la tarda, la presentació del llibre de l'investigador italià Vittorio Scotti Douglas sobre l'experiència de soldats italians a Catalunya. També es farà, a dos quarts de nou, a la catedral, un concert de música gironina de l'època del setge del 1809. El congrés acabarà el dissabte amb una visita guiada als indrets de la ciutat i els entorns que van ser escenari del conflicte.
