Coherència i exili

Realitzat per RTV Cambrils segons el guió redactat pels responsables del Museu d'Història de Cambrils i de l'arxiu municipal, el documental, d'uns quinze minuts de durada, no és una biografia del cardenal sinó un retrat de la seva personalitat que el va portar durant la guerra i la postguerra a viure un doble exili. El primer va ser determinat per la persecució religiosa de les patrulles anarquistes de la FAI l'estiu del 1936. El segon, per la prohibició del règim franquista de tornar al país. Personatge incòmode per a la dictadura de Primo de Rivera, el primat de l'arxidiòcesi metropolitana de Tarragona també ho va ser per al règim franquista, ja que l'any 1937 es va negar a firmar la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol de suport a Franco. Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, que havia nascut a Cambrils el 1868, va morir a l'exili a Suïssa l'any 1943. En el moment de la seva mort, encara era el màxim responsable de l'arxidiòcesi tarragonina, càrrec al qual no va renunciar mai malgrat les pressions del règim al Vaticà.

Aquestes vicissituds són les que s'expliquen en el documental, que emetrà pròximament la televisió cambrilenca i que aplega imatges històriques d'arxiu de Cambrils i d'altres indrets, com ara el monestir de Poblet (les imatges dels anys vint que s'hi exhibeixen s'han localitzat a París), i fins i tot del retorn des de Suïssa de les despulles del cardenal, l'any 1978. També hi apareixen gairebé totes les fotografies que es conserven del cardenal, però cap imatge en moviment. «No hem trobat cap filmació del cardenal, tot i la recerca exhaustiva que n'hem fet tant aquí com a l'estranger», explica Josep M. Pagès, realitzador de la pel·lícula, que ha rastrejat les filmoteques de Barcelona, Madrid i París. «S'ha d'anar a fora a buscar el material –continua–. Aquí no s'ha guardat mai res.» I posa com a exemple que a la Filmoteca Espanyola, a Madrid, hi ha registrades imatges de les quals no hi ha cap còpia.