Paraules que s'usen de manera impròpia

¿Què significa invariable? Si cerquem la paraula en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans trobem: «no variable, no subjecte a variacions». És a dir, que una cosa invariable és una cosa que no es pot variar, que és impossible aconseguir que varie.

Aleshores ¿com es possible que els comentaristes esportius, de qualsevol emissora de ràdio o de qualsevol cadena de televisió, ens diguen coses com ara que en un partit de futbol el marcador continua invariable. Si el marcador és invariable no cal jugar el partit perquè, com que és impossible que varie, no hi ha cap esperança de marcar cap gol. El que volen dir —però no ho diuen perquè no usen les paraules adequades— és que el marcador continua invariat, és a dir, que encara no ha variat, que no ha sofert variació.

Quelcom de semblant passa amb la paraula inalterable, que significa, segons llegim en el DIEC, «que no pot ésser alterat».

Vaig sentir una vegada un comentarista financer que deia en la televisió que les accions de no sé quina empresa es mantenien inalterables. Caram quin miracle, unes accions que, per molt que puge o baixe la borsa, sempre mantenen la mateixa cotització, que el seu valor no pot ésser alterat. Una cosa mai vista. Si arribem a saber quines són, en comprem i ens mantenim al marge de la crisi financera. El comentarista hauria d'haver dit, evidentment, que les accions es mantenien inalterades, no inalterables.

I també passa una cosa pareguda amb la paraula inamovible que significa: «que no pot ésser separat del lloc que ocupa». No podem dir que açò o allò «roman inamovible», cal dir «que no s'ha mogut gens».

Una cosa molt curiosa és la que passa amb la paraula assequible. ¿Quin significat té aquest vocable? Segons el DIEC significa «que pot ésser obtingut». Doncs és molt corrent emprar assequible en lloc d'accessible, sobretot quan aquest darrer mot significa «de tracte fàcil». Per exemple, si per a expressar la idea que una xicota és oberta, que té bon caràcter, que és fàcil parlar amb ella, diem, «és una xicota molt assequible», diem una barbaritat molt grossa. Eixa frase significa, literalment, «és una xicota molt fàcil d'obtindre». Hauríem de dir: «és una xicota molt accessible» o, si ens ho estimem més, «és una xicota molt tractable».

Darrerament hi han moltes persones que migren des de la seua terra cap al nostre país. Aquestes persones devem anomenar-les immigrants quan immigren, és dir, quan venen, però una vegada que romanen ací d'una manera estable, permanent, que viuen i treballen a casa nostra, els hauríem d'anomenar immigrats.

Hem de tindre en compte que immigrant significa «que immigra», és a dir, «que es posa en moviment per establir-se en un país que no és el seu» mentres que immigrat significa «que ha immigrat», és a dir, «que s'ha establit en un país diferent del seu país d'origen».

I acabem l'article amb la paraula singladura. Aquest vocable és un terme nàutic que, segons el DIEC, significa: «dia de navegació, camí que fa la nau en 24 hores, comptades de migdia a migdia». És un mot procedent de l'escandinau sigla 'navegar', derivat del normand antic segl 'vela', que ens ha arribat a través del francés singler 'navegar'. Nosaltres tenim el verb singlar que, segons el DIEC, significa: «una nau, navegar amb un rumb determinat».

Doncs bé, és molt corrent sentir en els discursos que es fan quan una persona deixa un càrrec en l'administració pública o en una empresa privada i una altra en pren possessió coses com ara: «acaba una llarga singladura de 38 anys i en comença una altra que esperem que siga tan llarga i tan fructífera com l'anterior». Caram, quina barbaritat més grossa. Una singladura dura vint-i-quatre hores, només vint-i-quatre hores. Si volen usar un terme mariner, podrien triar, per exemple, entre travessia, travessada o periple, que no tenen una duració determinada.