Mateu el president (Cossetània) és el títol de la quarta novel·la negra del periodista Sebastià Bennassar. L'assassinat del president del Futbol Club Barcelona per part d'uns empresaris mafiosos, consternats amb les seves declaracions nacionalistes, és la base de la intriga. «El llibre alerta dels perills de la gent comuna –comenta Bennassar– i denúncia les juguesques de la gent amb diners.» En altres paraules, la novel·la negra com a descripció de la nostra societat. L'autor explicita que el president fictici no es basa en cap de les persones reals que han exercit el càrrec: «És la figura hipotètica d'un president catalanista. L'interès recau en el símbol de la presidència del Barça, no en cap cas concret.» Assegura que la novel·la ja estava escrita abans que Joan Laporta es pronunciés políticament. No obstant això, l'origen del llibre prové de l'encapçalament de Laporta d'una manifestació, que va compartir amb Bennassar: «El context d'una manifestació és idoni per a un possible assassinat.» La novel·la li ha permès escriure també sobre els Pirineus, on esdevé part de l'acció. La forma de caure de la neu és un factor important, inspirat en un dels contes de Dublinesos, de Joyce. Altres referents literaris són Faulkner, de qui Jaume Fuster, el comissari protagonista de la història, n'és fervent seguidor; i Buzzati, particularment un fragment clau de la seva novel·la El desert dels tàrtars.