El dia més trist de Girona

Ens hi estem acostant: el 10 de desembre de 1809, a Fornells de la Selva, la ciutat de Girona va entregar signada la seva capitulació a l'exèrcit francès: Julián de Bolívar, Blas de Fournás i altres alts càrrecs –Álvarez de Castro estava malalt al llit– rendien la ciutat a l'enemic. Prou que dies abans s'havien demanat urgents socors amb un escrit que no escatima detalls dramàtics d'aquesta naturalesa: «Augmenten cada dia les malalties, de les quals moren moltes persones.» «Si això dura, quedarà la ciutat deserta, per haver mort tothom.» «És contra el dret natural deixar morir de fam el poble.» «Tot és barbàrie, sofriment i silenci, com a pagament dels serveis i sacrificis dels honorables veïns de la ciutat...»

Va ser endebades. La Junta del Reyno no va contestar a la demanda, no arribaren socors, i la ciutat no va tenir altra opció que capitular.

Julián de Chía ens explica que l'endemà van sortir els soldats per la porta de l'Areny, entregant les armes, banderes i cavalls, desfilant davant les tropes franceses uniformades. Molts ploraven, i alguns, abans d'entregar els fusells, els van estavellar. El poble, espantat, esperava tancat a casa. I al migdia va entrar a la plaça el general Augereau. Mil sis-centes persones estaven malaltes. La contribució que de bell antuvi varen imposar fou d'un milió de pessetes –d'aquella època– i l'entrega, a més, de joies i plata, i fins i tot es va fer fondre el pal·li d'or de la Catedral... Van decretar –això sí– que s'oficiés un solemne Te Deum. Al vicari general –diu De Chía–, en disposar-se a cantar, se li escaparen les llàgrimes. Aquests fets recorden un altre Te Deum oficiat a l'entrada de l'exèrcit franquista. En els dos casos ve a la memòria allò de cautivo y desarmado...

I l'ocupació francesa no va ser tan pacífica ni civilitzada com es podria esperar d'una capitulació que en la seva condició segona establia: «Todos los habitantes serán respetados.» En el darrer volum dels Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, corresponent a l'any 2009, es publica un interessant treball sobre la matèria: Tomàs Rabassa, sacerdot de Sant Feliu, dóna fe d'haver «acompanyat sentenciats» a les forques instal·lades pels invasors a la plaça de les Cols, on avui hi ha la rambla de la Llibertat. N'hi comptem més d'un centenar, amb noms i cognoms, i amb casos tan clamorosos com el de l'execució de tota la família Moret: fill, filla i mare. Molts altres van ser executats sense assistència religiosa, i d'aquests no hi ha constància!

Desconeixem si l'Ajuntament ha previst algun acte commemoratiu de la capitulació. El dia més trist de Girona! Una jornada que desgraciadament s'ha repetit una i altra vegada al llarg de la història, per culpa de les invasions bèl·liques. Per nosaltres és més alliçonadora aquesta diada funesta que no pas El gran dia de Girona commemorat anteriorment. Les campanes haurien de tocar a mort, s'haurien de remembrar els fets... i la ciutat s'hauria de tenyir de dol, si és que ens queda sensibilitat per a aquestes coses.