Cultura està «molesta» perquè ningú la va informar de l'oferta del ministeri per l'arxiu de Centelles
La Generalitat té en tràmit el tractament dels 12.000 negatius com a bé cultural
En la primera pàgina que Agustí Centelles escriu al seu dietari al camp de concentració de Bram, el fotoperiodista adverteix al seu fill Sergi («i als que posteriorment puguin venir»): «Escric en català perquè sia la que sia la nostra sort i allà on estem tu, ta mare, jo i els altres familiars que puguin estar amb nosaltres, tinguis l'orgull i la satisfacció de dir-te català.» Sembla una declaració prou clara del Robert Capa català que va centrar el seu treball fotoperiodístic al front d'Aragó, Barcelona i Lleida així com les fotos de l'època republicana (que il·lustren Barcelona, festes majors dels pobles del Principat i etapes de la Volta Ciclista a Catalunya). També la seva etapa com a fotògraf publicitari (després del seu retorn durant el franquisme es va veure obligat a treballar en aquest camp) es concentra a Catalunya.
La negociació entre els fills d'Agustí Centelles i la Generalitat feia mesos que s'allargava, «a la família li constava l'interès de la Generalitat» per aquest arxiu. Cultura els va fer una «bona oferta» darrerament «i s'estava a l'expectativa de rebre notícies». Segons dades de l'ACN, el representant dels fills en aquesta gestió, Joaquín Gasca, va decantar-se per l'oferta del ministeri, valorada en 700.000 euros, després de desestimar la de la Generalitat, de 500.000. La família s'ha decantat pel ministeri perquè ofereix un «projecte expositiu d'àmplia difusió» mentre que ha considerat que l'opció de la Generalitat era «inconcreta» en aspectes de vital importància per als seus descendents. L'arxiu del Capa català ha rebut diverses ofertes des de 1986 però la família ha afirmat a l'ACN que sempre han prioritzat el projecte de difusió que l'acompanyava.
Mercat i simbolisme
Gasca raona la compra amb una lacònica declaració: «El mercat és lliure.» Al darrere de la compra dels 12.000 negatius (els familiars asseguren que han descartat xifres més elevades perquè no es garantia la unitat de la col·lecció o no es donava prou rellevància a la projecció d'aquest material) hi ha un debat simbòlic: el ministeri té previst traslladar aquest material a Salamanca, una ciutat especialment bel·ligerant pel retorn dels papers de Salamanca, comissats a institucions i particulars catalans durant la Guerra Civil. La notícia de la venda de material coincideix amb l'exposició que es pot veure a Arts Santa Mònica, a Barcelona, fins al 10 de gener, del reportatge fotogràfic que Centelles va fer al camp de concentració de Bram, on va patir gana, polls i nervis durant uns mesos d'exili.