[D]
2
Barcelona - 2 desembre 2009 2.00 h

Dol per la «pèrdua» de l'arxiu Centelles

El món cultural del país considera una barbaritat que les fotografies del Robert Capa català se'n vagin a Salamanca

- Barcelona

Fa uns anys, el MNAC es delia per fer una gran –la més gran que s'havia fet mai– exposició dedicada a Centelles. Estava programada per aquest any 2009, coincidint amb el centenari del naixement del fotògraf. El cap del departament de fotografia del museu, David Balsells, ho havia parlat i reparlat amb els dos fills de Centelles. Un dia, però, Balsells va rebre una estranya trucada dels fills. «Havien decidit que no volien fer l'exposició al MNAC sinó a La Virreina.» No van donar més explicacions. L'exposició es va fer el 2006, efectivament a La Virreina, i va ser un èxit total; un èxit que va marcar el punt d'inici de la projecció nacional i internacional de Centelles.

Al MNAC, Centelles sempre ha estat reconegut com un dels grans. El museu, que actualment custodia nou fotografies seves (una de les quals adquirida fa poc en una subhasta), no entén com els hereus de Centelles gosen dir que a Catalunya hi ha desinterès per l'obra del seu pare i, encara més increïble, com gosen pensar que des de Catalunya no aconseguiria un bon ressò internacional. Maite Ocaña, la directora del MNAC, estava entusiasmada fa tan sols un mes amb la idea que una part de l'arxiu de Centelles, en concret les còpies positivades d'època –perquè tota la resta estava pensat per a l'Arxiu Nacional de Catalunya–, s'integrarien a les col·leccions del museu. Els projectes de futur bullien al cap però... El somni s'ha convertit en un malson en només una setmana, des que la família Centelles va decidir vendre l'arxiu del seu pare al Ministeri de Cultura. Com s'ha pogut arribar fins aquí és la pregunta de molts.

Hi ha un cert consens en els estaments culturals a reconèixer que la Generalitat s'hauria d'haver interessat per l'arxiu Centelles molt abans. L'exconseller de Cultura entre els anys 1988 i 1996, Joan Guitart, «no recorda» que durant el seu mandat es plantegés en cap moment l'adquisició de l'arxiu. «Les coses passen quan passen, ni abans ni després», justifica. Ara sent un «gran disgust» pel destí que espera a l'arxiu Centelles. «És molt greu que marxi de Catalunya.» El pitjor de tot, opina Guitart, no és que l'hagi comprat el ministeri: «Ja va bé que sigui així, el que és injust és que vagi a Salamanca.» El president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, creu, en canvi, que no l'hauria d'haver comprat mai el ministeri –«des de fa molt temps la cultura és competència exclusiva de la Generalitat»– però, fets i tancats els tractes, ara li toca cedir-lo a Catalunya: «És que si no, això ja serà un domini imperial en tota regla.»

Intel·lectuals d'accents i tarannàs ideològics del tot oposats estan d'acord amb les afirmacions que va fer dilluns el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, en què atacava directament la «deslleialtat flagrant» del govern espanyol respecte al govern català en aquesta operació de compravenda que ha portat «d'amagat». Pep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, i Josep Ramoneda, director del CCCB, per posar dos exemples, hi coincideixen sense matisos.

Un altre exconseller de Cultura, i també exregidor de Cultura de Barcelona, Ferran Mascarell, diu que sent una «triple vergonya». «No entenc cap de les actuacions i actituds: ni la del ministeri, ni la de la conselleria, ni la de la família Centelles.» Mascarell creu que «no és normal» que hi hagi competència entre les administracions, i per sobre de tot li dol que el patrimoni cultural català hagi «deixat escapar» un arxiu com el de Centelles.

«El que ha passat ens hauria de servir d'aprenentatge», apunta el director del Museu Picasso, Josep Serra, i segueix: «Tots plegats hauríem de fer una reflexió sobre quin patrimoni ens interessa que sigui públic. El cas Centelles ens ha de fer obrir els ulls: hem d'anticipar-nos i anar a buscar el patrimoni que ens interessa, no esperar que vingui algú a vendre i comprar de pressa i corrents.»

Els veritables hereus i...

Els fotògrafs catalans també estan tristos. Per molts d'ells, Agustí Centelles ha estat una influència primordial. A Joan Guerrero la notícia l'ha deixat «tocat: la càrrega simbòlica del cas és brutal». «Si l'arxiu se n'anés a Sevilla, faria mal, però si se'n va a Salamanca et fereix de mort. La meva filla ho farà tot perquè el meu arxiu es quedi aquí. És d'aquí! Diners? Cor!»

Joan Fontcuberta també creu que la situació és «lamentable» des d'una perspectiva simbòlica i sentimental, però entén que és el resultat d'un doble fracàs: el dels hereus, que han pres la decisió «a contracor», i el de la conselleria, que a parer seu ha demostrat «incapacitat negociadora». Ara bé, Fontcuberta anima a no dramatitzar més del just i necessari: «Tenim un arxiu de negatius que no s'han destruït i seguirà sent útil per als estudiosos. L'únic problema és que el tindrem una mica més lluny.» Una opinió que s'acosta a la que té una de les grans expertes en fotografia, Chantal Grande: «És clar que preferiria que l'arxiu es quedés a Catalunya, però hauria sigut pitjor que es dispersés en una subhasta.»

... la veritat dels hereus

Sobre la decisió de la família Centelles, tothom hi diu la seva, tot i que el més mal vist de tot l'afer és el seu intermediari, Joaquín D. Gasca, a qui molts acusen d'haver mal assessorat als fills del fotògraf. «A nivell legal, els fills podien vendre l'arxiu a qui volien, i jo ho respecto. A nivell moral, és una altra cosa. El patriotisme és una pràctica, no una teoria abstracta», remarca Salvador Giner, president de l'IEC.

«Els hereus no podien regir-se només pels criteris econòmics. Han fallat a la memòria del seu pare», sentencia el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro.

Sergi Centelles: «Potser sí que s'hauria de quedar a Catalunya»

Els fills de Centelles continuen pensant que han pres la millor decisió: «L'arxiu del nostre pare és propietat de l'administració que millor ens ha tractat», deia ahir el fill gran, Sergi, en un to menys encès que el seu germà, Octavi. Però ahir van aflorar matisos importants. A diferència del que van declarar abans-d'ahir, no s'oposarien a un pacte entre el Ministeri de Cultura i la conselleria de Cultura per situar l'arxiu a Catalunya. «Poden negociar-ho, i si [el ministeri] ens demana la nostra opinió, potser sí els direm que l'arxiu s'hauria de quedar a Catalunya. Nosaltres no hi posaríem cap inconvenient sempre que respectin el que hem establert: que el primer trimestre de l'any que ve es faran exposicions rellevants a Columbia i a Yale i que al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca hi haurà una sala dedicada a Centelles.» No hi ha cap possibilitat de fer marxa enrere en la venda de l'arxiu al ministeri: «Ens hi hem compromès i som gent de paraula.» Ahir al programa El matí de Catalunya Ràdio, els fills de Centelles i el conseller Tresserras van exhibir les seves diferències –va ser el primer contacte que van tenir des que va esclatar el cas–, i una vegada més Octavi Centelles va tancar les portes a qualsevol reconciliació: «Mai amb aquest govern i mai amb aquest conseller.»

La proposta de compra

Un dels documents que cal examinar minuciosament per entendre les diferents postures en les negociacions és la proposta de compra que va enviar el Departament de Cultura als fills de Centelles el 22 de setembre. Textualment, diu: «El Departament de Cultura ha expressat la seva voluntat d'adquirir aquest rellevant arxiu fotogràfic integrat en bona part per fotografies dels temps de la Segona República i la Guerra Civil per tal que s'integrin a l'Arxiu Nacional de Catalunya i així es puguin preservar en les condicions adequades i ser emprades per a la recerca i com a testimoni històric. Les condicions de compra, comentades en la reunió que el 28 de juliol d'enguany va mantenir la família Centelles amb el conseller de Cultura i el director general de Patrimoni Cultural, es plantegen en els següents termes: 1. El Departament de Cultura abonarà a la família Centelles la quantitat de 500.000 euros i així mateix cedirà els ingressos que es derivin de l'explotació econòmica d'aquest arxiu a la família Centelles per al període 2009-2015. A partir de l'1 de gener del 2016 els drets d'explotació econòmica de l'arxiu seran del Departament de Cultura [l'oferta econòmica del Ministeri de Cultura és de 700.000 euros. La de la Generalitat, sumant els drets, és superior]. 2. El Departament de Cultura es compromet a organitzar una exposició de relleu sobre l'arxiu Centelles que anirà acompanyada d'un catàleg de prestigi, i també a convocar juntament amb el Col·legi de Periodistes un premi de fotoperiodisme que dugui el nom d'Agustí Centelles [la família Centelles creu que és massa «inconcret», perquè no diu ni on ni quan se celebrarà l'exposició ni quina dotació tindrà el premi].»

La ministra dóna còpies

La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va dir ahir que seria «un gran plaer» proporcionar una còpia de l'arxiu Centelles perquè estigués «dipositada» a Barcelona. Segons la ministra, des del ministeri estaran «sempre disposats a col·laborar» amb la Generalitat. González-Sinde va insistir ahir davant dels periodistes que feia «moltíssim temps» que el ministeri negociava amb els hereus de Centelles per comprar el seu llegat. De fet, les negociacions haurien començat a petició del ministre César Antonio Molina. L'arxiu Centelles està format per 1.119 clixés o negatius de vidre, 9.202 negatius de 36 mm, 28 negatius de 6x6, i 946 negatius més continguts en la denominada capsa de galetes (els fills del fotògraf van descobrir, l'estiu de l'any passat, una capsa de galetes que atresorava fotografies inèdites del seu pare). L'arxiu conté 10.148 negatius més corresponents a la seva fotografia industrial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a