La restauració de la façana nord de la catedral fa emergir elements ocults durant anys
Els treballs han durat més de quinze mesos i han costat prop de dos milions d'euros
-
Imatge general de la façana nord de la Catedral JULIETA SOLER. -
Detall de les rengleres de pedra negra decorativa a la torre de Carlemany JULIETA SOLER. -
Dues de les gàrgoles restaurades GUSTAVO A.T. MENDOZA. -
Detall d'una de les finestres, amb la traceria a la vista. GUSTAVO A.T. MENDOZA. -
Una imatge de la façana nord, amb la torre de Carlemany en primer terme. JULIETA SOLER . -
El mur interior de la façana nord. JULIETA SOLER. -
Detall de la decoració en pedra negra a la torre de Carlemany GUSTAVO A.T. MENDOZA.
El president del capítol catedral, mossèn Jaume Julià, mostrava ahir satisfet el resultat de més d'un any de treballs a fons, fets per l'empresa barcelonina Natur Systems i dirigits pels arquitectes gironins Joan Viader, Jordi Paulí, Montse Nogués i Josep Pla. Segons va explicar el responsable catedralici, la restauració ha consistit en una neteja i protecció de la pedra de la cara nord del temple gironí, per protegir-la de les humitats i alhora de la tramuntana, un vent que afecta especialment els vitralls. També s'han restaurat els vitralls i refet les gàrgoles (les imatges fantàstiques que surten de la paret, moltes fent la funció de desguàs), algunes de les quals han estat reconstruïdes i altres recreades perquè estaven tan malmeses que en faltava alguna part.
La restauració, però, ha respectat algunes marques de la història, en una façana especialment exposada als bombardejos durant els setges que ha patit la ciutat de Girona al llarg dels segles. «S'han deixat sense reparar alguns impactes de bombardes perquè es vegi els efectes que han tingut les guerres sobre l'edifici», va explicar Julià. L'obra ha estat finançada mitjançant el pla de catedrals de l'Estat amb 1,7 milions d'euros, mentre que el capítol ha pagat el projecte i la direcció d'obres, poc menys de 200.000 euros.
Canvis visibles
Els canvis més visibles, a banda de la millora de l'aspecte general, són la recuperació de la traceria gòtica de les finestres, decoracions geomètriques en pedra que estaven tapades per uns vidres de protecció dels vitralls excessivament opacs i situats davant de l'estructura de les obertures. Amb la restauració, els vidres protectors, més transparents, s'han enretirat de manera que queden integrats en l'estructura.
Un dels canvis més espectaculars que es poden apreciar és el ressorgiment de les fileres de pedres negres al voltant dels arcs llombards i en la separació dels pisos de la torre de Carlemany, una decoració (típica del romànic de la Llombardia) que ha restat oculta durant dècades perquè la brutícia havia igualat tots els carreus.
Falta un vitrall
La remodelació es completarà pròximament amb l'obertura de la finestra cega que hi ha actualment (la més propera a la façana principal), on es col·locarà un vitrall de nova factura l'autor de la qual és el prestigiós artista irlandès Sean Scully, que ha regalat l'obra al capítol de la seu gironina. Amb la restauració presentada ahir, en una dècada s'haurà completat la millora de dues de les quatre façanes de la catedral, a més del campanar i les terrasses de l'absis.
L'orgue: continua el «gran debat»
La pregunta més difícil de respondre des de fa anys des del capítol de la Catedral, sobre el tema de les reformes a l'edifici, és la que es refereix al trasllat de l'orgue que ocupa el centre de la nau gòtica. En la trobada amb la premsa d'ahir, el president del capítol, Jaume Julià, va respondre sense vacil·lar: «El tema de l'orgue continua generant grans debats, però continua sense avançar. El primer pas és saber on el posem, i en això encara no hi ha acord.» Segons va apuntar, l'opinió dels tècnics i especialistes en orgues és que caldria situar-lo penjat del mur interior de la façana principal, just sota la rosassa, però hi ha dubtes que hi càpiga. Mossèn Julià també va parlar sobre les obres futures que caldrien al temple gironí. La més necessària seria l'actuació sobre l'absis, «ja que hi ha algunes capelles on entra l'aigua cada cop que plou de llevant», segons va explicar. Es dóna la circumstància, a més, que en aquest punt és on hi ha els vitralls més antics i valuosos, que daten del segle XIV. De moment, però, només hi ha un estudi pressupostat en cinc milions d'euros, però res en ferm. Sí que s'avança, en canvi, en la remodelació del presbiteri, on es preveu restituir l'ara romànica i també el baldaquí. La façana sud, la de la plaça dels Apòstols, és la que es troba en millor estat i no té urgències.
i l'orgue?
Un dels temes més controvertits és el trasllat de l'orgue situat al mig de la nau central, un cas que està lluny de tenir una resolució.
les gàrgoles, refetes
Entre les tasques més delicades del procés de restauració hi ha la reconstrucció de les gàrgoles que decoren alguns murs i contraforts, moltes de les quals estaven força malmeses. Algunes s'han restaurat i en d'altres s'han restituït parts desaparegudes amb afegits el màxim de fidels respecte als originals.
LA TRACERIA GÒTICA
El canvi dels vidres de protecció ha permès posar al descobert la traceria gòtica de la finestra, que abans estava tapada.
