Els Centelles estudien deixar a Catalunya les fotografies «vintage» del seu pare
Els germans atresoren 125 còpies d'època que estarien disposats a cedir per a una exposició permanent
L'oferiment que va fer dimarts la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, de proporcionar una còpia de l'arxiu Centelles a la Generalitat, tancant la porta al trasllat de la col·lecció a Catalunya, no ha agradat als germans Centelles. «No ho hem considerat mai, això i, per tant, posem en dubte que ho hagi dit la ministra; segurament se l'ha mal interpretat», entén Sergi Centelles.
Per als germans Centelles, la solució al conflicte –del qual, diuen, ja estan molt cansats per la «pressió mediàtica (ens han linxat)»– no és aquesta. Els atacs incendiaris dels hereus del fotògraf contra la Generalitat han donat pas les darreres hores a una actitud més serena per reconduir la situació. No faran enrere la venda de l'arxiu del seu pare al govern de Madrid, però sí que s'estan «pensant» deixar a les institucions catalanes –sense precisar quina– les còpies vintage del seu fons privat –i que no són a l'arxiu–. «Podríem parlar, si ho veuen adient, de fer una exposició permanent», explica Sergi Centelles. De còpies d'època, en tenen 125 i la idea que els balla pel cap és que a l'exposició n'hi hagi 50 que, periòdicament, es renovarien.
Mentrestant, el Departament de Cultura no ha rebut cap «proposta formal» del Ministeri de Cultura que reculli la voluntat de proporcionar una còpia de l'arxiu Centelles a la Generalitat. És més: des de dilluns al matí, quan el conseller de Cultura va trucar a la ministra, Joan Manuel Tresserras no ha sabut res més de González-Sinde; només les declaracions que ha anat fent als mitjans de comunicació. «El conseller va dir que espera un gest de la ministra i el segueix esperant», han dit fonts del departament.
Des de l'Ajuntament, el delegat de Cultura, Jordi Martí, no vol perdre l'optimisme. «El foc està massa encès; quan s'apagui, veurem noves maneres de reconduir el conflicte», creu Martí. El consistori va col·laborar en les negociacions de la Generalitat per comprar l'arxiu. Des de l'Ajuntament, no veuen cap destinació més «lògica» per a l'arxiu que Catalunya. «És de sentit comú, no cal escudar-se en cap ideologia», subratlla Martí.
Centelles a subhasta
La sala Soler y Llach de Barcelona (carrer de Beethoven, 13) subhastarà el 16 de desembre deu fotografies, totes còpies d'època, d'Agustí Centelles. Amb uns preus de sortida que van des dels 700 euros fins als 2.000, hi ha imatges dels anys vint i trenta, algunes d'abans de la Guerra Civil, però la majoria del 1936 i del 1937. Sens dubte la fotografia estel·lar de la subhasta, que alhora és una de les fotografies més conegudes i reconegudes d'Agustí Centelles i també tota una icona universal del desgavell humà de la Guerra Civil espanyola, és la dels guardes d'assalt al carrer de la Diputació de Barcelona. Centelles va caçar aquesta imatge, que va donar la volta al món, el 19 de juliol del 1936: es veuen uns guardes d'assalt armats amb fusells que es protegeixen de l'enemic darrere de dos cavalls morts. Amb un preu de sortida de 2.000 euros, caldrà veure per quin preu s'acaba subhastant la fotografia després de tot l'enrenou dels darrers dies. Com a curiositat, la família Centelles no té al seu fons privat cap còpia vintage d'aquesta cèlebre fotografia.