TERE BADIA

DIRECTORA D'HANGAR

«Hangar atrau el talent»

Tere Badia (Mèxic DF, 1964) és la nova directora d'Hangar, el centre de producció d'arts visuals situat al Poblenou. No l'han triada per caprici sinó perquè ha guanyat un concurs, convocat per la Fundació Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, en el qual van concórrer 32 candidats

sense por DELS canvis
La grandesa d'Hangar és que s'ha anat reformulant, perquè ha respost a tot el que ha anat passant en el món de l'art
emergents o consagrats
Els serveis que dóna el centre són útils per als artistes emergents i també per als que ja estan consolidats en el mercat

Tere Badia, investigadora i gestora cultural, forma part d'un corrent emergent que es va generar a principi dels anys noranta, sobretot a Barcelona, i que va liderar el trànsit d'una època de creació amb mitjans convencionals a una nova era en què es va gestar la multidisciplinarietat, el treball dels col·lectius i la convivència de l'ètica i l'estètica. Badia relleva Pedro Soler en la direcció d'Hangar. Reptes? Molts i un de sol: continuar amatent a les noves realitats de la pràctica de l'art.

–Il·lusionada?
–«Molt, és clar. En primer lloc, perquè és un bon moment per fer coses: noto que la ciutat està bullint. Barcelona ha canviat molt, han canviat molt les dinàmiques de la producció artística. I en segon lloc, perquè el projecte d'Hangar és el projecte d'un col·lectiu de persones, no d'una única persona que dirigeix Hangar.»
–Què és Hangar?
–«És un centre de producció d'arts visuals que fa molts anys que funciona i que ha tingut moltes fases. Cada fase ha anat ampliant i enriquint el centre. El millor d'Hangar és que no ha estat mai un centre tancat en unes premisses limitades. El mateix espai ja et dóna la sensació que hi ha una manera efímera d'entendre la pràctica artística. L'any que ve començaran les obres d'ampliació del centre, i volem que conservin aquest concepte d'espai dúctil que s'acobla a la diversitat de les pràctiques artístiques.»
–Des que va néixer, el 1997, quina ha estat l'evolució d'Hangar?
–«El més important és que s'ha anat reformulant, perquè ha respost a tot el que ha anat passant en el món de l'art. Quan es va engegar Hangar –ho recordo perquè jo estava en la primera comissió de programes–, el projecte era petit, però és que era adequat a la maduresa del sector que teníem llavors. Ha sabut adaptar-se i ser sempre un centre d'acollida de les noves pràctiques artístiques. Aquesta és la funció d'Hangar, i no pas arribar a la conclusió que «ara ens dedicarem només a o especialment a». Seria un error, que Hangar decidís quines són les pràctiques artístiques actuals: la seva missió és acollir-les.»
–Sense directrius prefixades.
–«En qualsevol pla de direcció hi ha unes directrius, és clar, però han d'anar responent a la realitat de cada moment. Les directrius que vaig plantejar a Hangar em sembla que concorden amb el tipus de pràctica artística que es produeix avui, però les revisaré d'aquí a dos anys. Potser no canviaran radicalment, però potser hi haurà unes noves direccions. Hangar té l'obligació d'acollir-les.»
–Fins a quin punt ha rellançat Hangar la trajectòria dels artistes que ha acollit?
–«A molts creadors els ha marcat un punt d'inflexió, cert. Però vaja, Hangar és una altra història... Hangar té una part molt important que són els tallers i les residències, però també té una part molt important que són els serveis que ofereix als artistes; el Medialab, el vídeo, el laboratori de hard i software, la formació... No es tracta que un artista passi per Hangar i després desplegui una gran carrera. Hangar s'ha de veure com una plataforma on pots residir, on pots fer la teva feina, on pots utilitzar una sèrie de serveis, on pots trobar un assessorament que et pot acompanyar prèviament en el teu projecte, durant el projecte i posteriorment al projecte.»
–Ha servit de model a altres centres de producció d'arts visuals?
–«Sí, és així; el que passa és que jo no hi crec gaire, en els models. Si hi ha un model Hangar, hauria de ser el model de saber-se anar adaptant a les diferents realitats. La grandesa d'Hangar és que té molt bons professionals. Hangar atrau el talent.»
–Històricament Hangar ha seduït molts artistes estrangers, pel fet de poder viure i treballar a Barcelona. Manté aquesta força d'atracció?
–«No ha sigut només gràcies a Hangar, que tots aquests creadors s'han instal·lat a la ciutat. La marca Barcelona ha sigut molt potent, però ara es mor d'èxit. Caldria replantejar l'ús de la cultura que es fa des de les institucions. Diem que som una ciutat creativa, i és veritat que ho som, però no ens enganyem: en els últims temps s'ha perdut talent a Barcelona; amb la bogeria dels preus molta gent n'ha marxat.»
–L'emergència artística és la principal raó de ser d'Hangar?
–«No. L'usuari d'Hangar no és només l'artista emergent. Els serveis que ofereix el centre són també útils per als artistes que ja estan consolidats en el mercat. És clar que s'ha de tenir una cura especial amb els emergents, però jo no puc establir una línia clara entre qui pot necessitar més els serveis d'Hangar i qui no. Perquè els necessiten tots.»
–Tinc la sensació que Hangar ha perdut visibilitat els últims temps.
–«L'etapa de Pedro Soler s'ha centrat en un treball intens al territori, no visible en els mitjans de comunicació però sí visible al barri, en associacions i col·lectius de l'entorn més proper d'Hangar. Crec que s'ha fet una molt bona feina de connexions al territori.»
–Quines seran les seves prioritats?
–«Tinc una manera d'entendre la producció artística que va més enllà de la mateixa producció. A Hangar serà clau la preproducció: volem ajudar l'artista en la feina prèvia al que és la realització del projecte, ja sigui una obra, una idea, un taller... L'ajudarem en tot allò que fa sol i tancat al seu estudi. Pel que fa a la producció, vull millorar algun dels serveis que ja funcionen a Hangar. I finalment, la postproducció, que també és una pota molt important. Vull que acompanyem els projectes. Què passa quan ja estan fets? Hem d'esforçar-nos, fer servir els contactes, per poder-los moure, dins o fora del sector artístic. No farem pas la feina d'una galeria, això no, però sí que ens hem de preocupar de donar més continuïtat als projectes, per evitar que es morin.»
–Quan començaran les obres d'ampliació i quin horitzó obriran?
–«En principi, al febrer. Guanyarem espai, no pas molt però fonamental: 800 metres quadrats. Ens permetrà obrir una residència d'artistes, que per a nosaltres és important, ja que fins ara els artistes no podien estar-se a Hangar, només treballar-hi. Podrem acollir artistes de fora, no només de l'estranger sinó també de fora de Barcelona. També tindrem més espai per als serveis i per a tallers. Reorganitzem tot l'espai, i de les obres, en sortirà un Hangar amb una fesomia més consistent. Tampoc, com t'he dit, volem perdre aquesta sensació de fragilitat que et dóna Hangar i que també té el seu punt, perquè t'obliga a pensar que les coses són molt efímeres.»
–Quin serà el procés de les obres? Quan estaran acabades?
–«Hi haurà dues fases. Una l'any vinent, que consistirà en la restauració de les naus per fer-hi la residència. Després s'aturaran les obres i vindrà la segona fase, que abordarà la rehabilitació de l'Hangar actual. Cada fase durarà un any i una mica més.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.