Cruanyes alerta que el ministeri trama una operació per tapar la repressió franquista
La Comissió de la Dignitat diu que cal afegir «l'afer Centelles» a les traves per tornar els «papers»
La «venjança» està servida. Per la Comissió de la Dignitat no té explicació que un govern que ha aprovat una llei de memòria històrica permeti que es «maquilli» l'Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca com a Centro Documental de la Memoria, en el qual no hi hagi cap exposició permanent dedicada al que va ser aquell organisme repressiu.
El CADCI, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, que és una de les entitats que té un gran volum de fons arxivístic encara requisat a Salamanca, ha definit també la voluntat del nou equipament de Salamanca de fer «revisionisme històric, del negacionisme del genocidi». Per la Comissió de la Dignitat, «aquest altre cas de menyspreu i cinisme» cal inscriure'l en la voluntat de la directora del nou equipament del carrer Expolio de posar «pals a les rodes» per alentir el procés». Quatre anys després de l'aprovació del retorn, encara hi ha dos milions de documents encallats, s'exclamen.
Error dels fills
Per la Comissió de la Dignitat no es pot dir que Catalunya no hagi difós ni valorat l'obra de Centelles, tal com recriminen els fills i propietaris dels fons. Per l'entitat, l'actuació del ministeri («un especulador de l'art») permet «traslladar a aquell sinistre lloc un fons que va ser preservat per Centelles, precisament perquè no hi anés a parar».
La Comissió considera que és significativa l'objecció de familiars de persones fotografiades per Centelles que aquestes imatges siguin exposades a Salamanca.
Nines russes o conjunts?
Pep Cruanyes no està d'acord que el Ministeri de Cultura tingui prioritat en el dret a retracte d'una obra d'art. Perquè considera que la cessió de la competència de Cultura a Catalunya és absoluta. Citant l'economista i polític Josep Maria Bricall, Cruanyes comenta pedagògic: «L'autonomia política no és un joc de nines russes, que unes engloben les altres, sinó uns conjunts que abasten diferents àmbits». La Comissió veu en aquesta prepotència estatal «una altra actitud de menyspreu del ministeri envers les competències de la Generalitat».