Un curt sobre Tomàs Mallol s'imposa en la secció Girona Ficció del festival de cinema

«Desplazados» obté el premi al millor documental i Ignacio Sánchez és nomenat millor director

El jurat del festival ha considerat que el curtmetratge (16 minuts) del realitzador de Ventalló (1972), Pere Puigvert, sobre el també cineasta i col·leccionista Tomàs Mallol, mereix el premi en la secció Girona Ficció –tot i que es tracta del testimoni verídic d'un personatge viu– «per emocionar i oferir a l'espectador un testimoni únic i irrepetible des d'una vessant íntima i humana». Curiosament, Puigvert va ser guanyador del premi especial Tomàs Mallol de l'edició del 2006 del festival Festicurts, de Figueres, amb Cançó del temps.

D'altra banda, en la resta del palmarès de la secció Girona Ficció, cal destacar els curtmetratges Lennon no ha muerto, dirigit per Ignacio Sánchez de Bustamante, i En blanc, dirigit per Arnau Llaberia, que van rebre dos guardons cadascun. Lennon no ha muerto va ser mereixedor del guardó al millor director per a Ignacio Sánchez de Bustamante, i al millor intèrpret, el lloretenc Paco Moreno. El jurat va consignar que Moreno era premiat pel seu paper en Lennon ha muerto, però també als curts Space monster i En blanc, que també va ser premiat amb el guardó al millor guió, el qual signen el mateix Arnau Llaberia, Joel Freixas i Chris Hernández. El jurat justifica el guardó a Sánchez «per aconseguir que una història eixelebrada es torni propera i versemblant», de Moreno en destaca la bis còmica, i respecte del guió d'En blanc argumenta sòlidament que li atorga el premi «per aconseguir que d'un paper en blanc en surti un guió original. El guardó al millor muntatge se'l va endur Festí de sang, de David Ruiz i Albert València, i la millor fotografia va ser la del curt Què dimonis passa?, de Paco Cavero, amb fotografia de José Luis Bernat.

Un documental compromès

La història dels veïns del barri de Los Altos de la Florida, al sud de Bogotà, a Colòmbia, com a paradigma de les penúries que han de passar les persones desplaçades per causes diverses –majoritàriament conflictes bèl·lics i les violacions dels drets humans que els són inherents–, que han d'abandonar casa seva, els seus veïns, el seu entorn, els seus amics i familiars, els seus estudis i feines, són l'eix del film documental Desplazados (2008, 52 minuts), que ha dirigit el realitzador palafrugellenc Josep Lluís Penadès. Aquest film, que en el Festival de Cinema de Girona ha obtingut el premi al millor documental «per l'aproximació intimista a un conflicte des d'un punt de vista social», ja va obrir la Mostra de Documentals Solidaris de Barcelona, al CCCB, en el marc del festival Docúpolis 2009, que es va celebrar el mes d'octubre passat. Penadès ja va participar, l'any 2007, en la Setmana Internacional de Cinema (Seminci) de Valladolid amb el documental Milton, el nieto de mi abuela, en què denunciava l'assassinat indiscriminat de joves colombians per part de grups paramilitars al barri d'Altos de Cazucá, a Colòmbia, en el marc del que s'anomenaven les «neteges socials».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.