El Museu Nacional d'Història Natural obrirà el 2011 al Fòrum

Barcelona vol competir amb els grans museus de ciències naturals del món

Des que, al maig, la Generalitat i l'Ajuntament van signar un pacte per fer un front comú en alguns equipaments culturals, el projecte del Museu Nacional d'Història Natural ha anat agafant forma i contingut.

Els arquitectes Herzog & de Meuron, els pares de l'edifici Fòrum, han dialogat de nou amb aquesta referència arquitectònica de la Barcelona contemporània per tal de cenyir el triangle equilàter a les necessitats, i no només les bàsiques, d'un museu de ciències naturals avançat que girarà entorn d'una gran exposició permanent, Planeta Vida, que narrarà la història de l'evolució de la vida i del planeta des dels seus orígens fins avui, explicarà com és avui el planeta i tractarà temes concrets de la natura que han tingut un significat crucial per a l'evolució. En 3.000 m², Planeta Vida aspira a ser la referència internacional de la teoria Gaia, és a dir, el concepte d'un planeta viu que crea vida i, al seu torn, és transformat per la vida.

El biòleg Ricard Guerrero és el principal artífex d'aquest discurs expositiu. Guerrero assegura que serà «molt diferent» de les habituals descripcions de l'evolució de la Terra i dels éssers vius que es troben en altres museus. La principal diferència és que al museu de Barcelona s'hi explicarà de manera integrada fenòmens descrits fins ara com a compartiments totalment separats de diferents ciències (geologia, zoologia, botànica, microbiologia, ecologia, climatologia). L'exposició permanent serà la joia del museu; conviurà amb un espai per a exposicions temporals (1.000 m²), una sala d'actes, una botiga i un restaurant, entre altres serveis.

Altres seus del museu

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona s'està preparant amb l'entrada en escena del futur museu nacional. El Museu Martorell, la seu històrica de les col·leccions de geologia, tancarà les portes el 10 de gener i reobrirà amb una exposició permanent sobre la història de la cultura científica a Barcelona. El Castell dels Tres Dragons, dedicat a la zoologia, també tancarà la seva exposició permanent el 10 de gener i provisionalment farà de la reserva de les col·leccions que no estiguin exposades a l'Espai Blau; també serà la seu dels projectes de recerca. L'accent provisional és clau, ja que la Generalitat construirà en un futur un altre edifici per a aquests dos usos, de manera que el Castell dels Tres Dragons quedarà alliberat del tot. Pel que fa al Jardí Botànic i l'Institut Botànic, situats a Montjuïc, ja se'n va abordar la renovació el 1999 i el 2003, respectivament.

Una entesa mai vista

En la roda de premsa de presentació, ahir, del projecte del Museu Nacional d'Història Natural, l'alcalde, Jordi Hereu, i el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, van coincidir a qualificar el nou equipament com una aposta decidida «de ciutat i de país» i com una estratègia conjunta per assolir l'anhelada projecció internacional. Queden lluny els temps en què, en matèria de polítiques culturals, la Generalitat i l'Ajuntament anaven cadascú a la seva i sovint el pretès interès cultural quedava anul·lat per disputes polítiques. Les estratègies de ciutat i de país semblen ara, per fi, comunes, i en el cas del Museu Nacional d'Història Natural es farà palès en un consorci paritari, de constitució immediata, que el gestionarà. Si bé els 11 milions que costarà adaptar l'Espai Blau com a seu del museu nacional seran aportats íntegrament per l'Ajuntament, un cop entri en funcionament l'equipament, el pressupost serà finançat a parts iguals per les dues administracions –tot i que els primer anys, per tal de corregir l'alta despesa que haurà fet el consistori, les aportacions de la Generalitat seran més elevades.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.