Manel Bayo presenta al Truffaut una relectura del clàssic franquista «Raza»

«Una pel·lícula sobre una pel·lícula», aquest és el format final de Raza Remix, una experiència propera al deliri i, per tant, divertida, de l'artista plàstic Manel Bayo (Salt, 1968). També es podria definir com la manipulació, artística i conceptual, sobre la manipulació ideològica.

Raza és una síntesi de l'ideari franquista nacionalcatòlic en els primers anys de la postguerra, a través de la història de tres germans, un capellà, un polític i un militar, fills d'un mariner que mor a la Guerra de Cuba. Es va estrenar el 1941 i va ser produïda pel Consejo de la Hispanidad. El film és una mena de pamflet sobre el qual, literalment, Bayo fa la seva particular interpretació, que entra de ple en la paròdia. Per fer-ho Bayo utilitza l'humor, gràfic en aquest cas, deformant les cares, afegint-hi apèndixs corporals diversos, remarcant caràcters i característiques dels personatges a través d'aquests afegitons, la majoria més de caràcter simbòlic que purament estètic.

El crític d'art Eudald Camps explica que: «El projecte Raza Remix és, salvant les distàncies, una aproximació a l'horror feta des de l'òptica d'aquell gran dictador representat pel geni de Chaplin: es tracta d'utilitzar l'humor allà les paraules corren el risc de recordar-nos un discurs sentit massa vegades i, per què no, massa instrumentalitzat per les nostres esquerres tan poc esquerranes.» L'actuació de Bayo sobre el film dibuixa un paisatge al·lucinogen, com en un mal viatge d'àcid, absolutament surrealista, però que no supera ni de bon tros el surrealisme del material original. Camps explica que Raza Remix és «una crítica a tota forma de dogma ideològic i, al mateix temps, és també una subtil picada d'ull a la nostra iconografia artística», per acabar dient que «recuperar Raza transmutada en una mena de versió animada del Jardí de les delícies d'El Bosco protagonitzada per personatges extrets d'una elegia nacionalista és una experiència que no té pèrdua».

Manel Bayo també és autor, entre d'altres, dels projectes Bon Nadal 2007 o 7 propostes per el nou Centre d'Art de Girona.