Llum i so per als Dolors

La joia de santa maria. La Congregació dels Dolors va comprar el 1697 un solar contigu a l'església per fer-hi la capella, que avui es conserva intacta. Les obres es van acabar el 1707 però la decoració, que va concebre Antoni Viladomat, es va fer uns anys més tard.

El temple per excel·lència de Mataró és la basílica de Santa Maria i el conjunt dels Dolors és, segurament, un dels seus millors tresors. Feta construir i decorar al segle XVIII per la burgesia de la ciutat a l'artista català més important del moment, Antoni Viladomat, el conjunt inclou la capella, una cripta funerària, el cor, una sagristia i el que alguns anomenen «la perla» de tot plegat, la Sala de Juntes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.

Amb l'objectiu de posar en valor un patrimoni de primer ordre, ahir es van presentar les millores que s'hi han fet darrerament pel que fa a la il·luminació i a la sonorització dels espais. Uns treballs que, com defensa el director del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, Manel Salicrú, eren del tot necessaris perquè els sistemes havien quedat obsolets. «L'actuació es basa en dues premisses: millorar la categoria visual i donar informació al visitant.» I és que a banda de renovar les instal·lacions elèctriques, també s'ha instal·lat un punt informatiu interactiu amb una pantalla tàctil al vestíbul i una pantalla a la sala polivalent del museu arxiu per completar la visita del conjunt dels Dolors. Per a la nova il·luminació s'ha seguit el criteri de ressaltar cada element pictòric, escultòric i arquitectònic de manera independent, utilitzant les tècniques i tecnologies més adequades a cada cas. A més, la lluminària, que té un filtre especial perquè la llum no afecti els pigments de les pintures, disposa d'un diafragma regulable per formar figures geomètriques i poder delimitar la il·luminació al rectangle del quadre.

Però on els tècnics de l'empresa Spectrum s'han trencat més el cap és a la Sala de Juntes. Un espai únic al qual s'accedeix a través de la sagristia i una escala estreta i irregular, totalment decorada. Manel Salicrú no amaga certa satisfacció per haver aconseguit una il·luminació especial. Un bany de llum neutre i uniforme que simula el que entra per una finestra que hi ha a la mateixa sala. Segons Salicrú, Viladomat va concebre l'espai i els punts de llum i ombres de les pintures a partir de la claror que entrava per aquesta obertura.

El conjunt dels Dolors no es podria entendre totalment sense música, interpretada des del cor. Per això, a l'interior del recinte s'ha instal·lat també un equip de so amb l'objectiu de simular un concert en directe. La música escollida és un Stabat Mater Dolorosa de composició barroca. Amb l'acabament d'aquests treballs, també finalitza el conveni que l'Institut Municipal d'Acció Cultural amb la col·laboració de la Diputació va signar amb el Museu Arxiu de Santa Maria el 2007 i que a banda del projecte d'il·luminació i de sonorització del conjunt dels Dolors, també ha servit per renovar algunes seccions del museu. Però de feina encara en queda, al conjunt dels Dolors. De moment, com admet Salicrú, la més urgent és eliminar una plaga de tèrmits que hi ha a la sagristia i repintar la cripta funerària després que se'n treiessin les humitats.