Jornada de Taula de Filologia Valenciana

Una cinquantena de docents i de professionals de la llengua hem constituït l'associació Taula de Filologia Valenciana. Els objectius bàsics són aconseguir un ensenyament del valencià més eficaç i conformar un valencià culte que siga més incisiu. A més de mostrar i fer assimilar les paraules i les construccions que singularitzen el valencià davant de les llengües de l'entorn (sobretot el castellà), pensem que l'escola valenciana deu afavorir que els alumnes augmenten la consciència i la voluntat de ser valencians. En el camp del model lingüístic, hem d'intentar que siga identificador per a la majoria de valencians, assimilable i practicable en la comunicació oral pública, de manera que cada volta hi haja una interrelació més gran entre la llengua escrita i la llengua oral espontània.

Per a aconseguir els seus objectius, Taula de Filologia Valenciana organitzarà una Jornada anual sobre el valencià, dedicada tant a la pedagogia com a l'ús social i a la normativa. La I Jornada es va fer en Sueca un dissabte de novembre (el dia 28), amb el suport de l'ajuntament de la ciutat dita. S'han presentat dèsset treballs, els autors dels quals pertanyen a instituts (de Castelló, de Museros, de València, de Benidorm i de Sant Joan d'Alacant) i a universitats (tres valencianes i dos catalanes). També hi havien tècnics lingüístics d'institucions públiques (com ara de l'ajuntament d'Alzira).

Com que el millorament de l'assignatura de valencià no es pot aconseguir sense la intervenció activa dels docents de primària i de secundària, Taula de Filologia Valenciana ha instaurat dos premis de 1500 euros per als treballs que destaquen més en les aportacions fetes per docents d'escoles o d'instituts. Eixos dos premis estan sufragats per dos institucions valencianes, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Caixa Popular.

Enguany, el premi de l'AVL ha correspost a Josep Saborit (institut Josep Pascual Tirado, Castelló), que ha presentat un treball molt aplaudit pel públic, «Variacions intergeneracionals en la manera de parlar el valencià». Des d'una perspectiva lingüística, Saborit tractava la mateixa qüestió que la sociolingüista de Xàtiva Raquel Casesnoves (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona). El tema de fons és que, a pesar que ha augmentat el coneixement del valencià, ha amainat el sentiment d'identificació. Saborit apunta que un factor que podria contribuir a eixa evolució negativa és la separació innecessària entre el valencià tradicional i el model majoritari que arriba als alumnes. Per tant, caldria que hi haguera una unió més forta entre el valencià històric i el valencià escolar.

El premi de la Caixa Popular ha sigut per a una proposta sobre un tema molt important: com ensenyar el valencià als nouvinguts. U dels mitjans és la incorporació de narracions de diverses cultures, factor que apareix en el títol (»Relats interculturals»). Els autors del treball dit (que desembocarà en un llibre) són tres professors d'institut, Pilar Doménech, Jesús Huguet i Josep Lluís Doménech (membre de l'AVL). Des d'unes perspectives diferents, també tracten la docència del valencià a nouvinguts dos treballs més, u de Carme Martínez Devesa i Noèlia Soldevila (de Benidorm) i, l'altre, d'Isabel Olid (Universitat Autònoma de Barcelona).

En el camp de la llengua, s'han presentat comunicacions molt atractives, com ara quin lèxic usen els estudiants valencians (Francesc Llopis, Universitat de València); o sobre els «Dubtes en la normativa» (J. Leonardo Giménez, ajuntament d'Alzira); o «El valencià emprat a la blogosfera valenciana» (Vicent Baydal, Barcelona, CSIC).

En literatura, agradà molt la proposta de Francesc-Xavier Llorca (Universitat d'Alacant), que va mostrar els efectes tan positius que té fer que els alumnes arrepleguen contes populars. També destacaren les intervencions de Carla González (Universitat Autònoma de Barcelona) i de Marina Zaragozà (Universitat de València), la primera sobre el paper de la música en la formació escolar (»La música com a eina de creació identitària, normalització lingüística i ensenyament») i, l'altra, sobre «Aspectes didàctics en l'obra de Bernat i Baldoví».

En sociolingüística i ús del valencià, hi hagueren tres aportacions. Josep Àngel Mas (Universitat Politècnica de València) va tractar els dos camins factibles per a arribar a versions vàlides per als balears, per als valencians i per al catalans. Una filla d'emigrants valencians a Argentina (María del Carmen Alonso) va descriure l'ús del valencià en Buenos Aires. August Monzón (Universitat de València) va informar sobre un tema ben actual: «L'ús del valencià en la litúrgia. Iniciatives recents a la diòcesi de València». Per una altra banda, Josep Daniel Climent (IES Cid, València) va mostrar que el suecà Nicolau Primitiu té molta més importància de la que li hem atribuït en la segona mitat del segle XX.

Les sessions de la «I Jornada sobre el valencià» han sigut presidides per persones destacades. La primera va ser coordinada per Emili Casanova (Universitat de València i Acadèmia Valenciana de la Llengua). La segona va ser dirigida per un valencià que repetix la proesa que, prèviament, havien fet Antoni Maria Alcover (Palma), Joaquim Garcia Girona (Benassal), Pompeu Fabra (Barcelona), Francesc de Borja Moll (Menorca) o Enric Valor (Castalla): fer aportacions lingüístiques importants des de fora de la Universitat. No cal dir que parle d'Eugeni S. Reig. De vesprada, la primera sessió va ser presidida per Lluís Polanco (Universitat de València i Institut d'Estudis Catalans), que en 1984 va elaborar un treball pioner sobre les necessitats del valencià culte. Finalment, la darrera sessió va ser coordinada per l'organitzador de la I Jornada, el docent suecà Enric-Miquel Casado i Navarro.

La «I Jornada sobre el valencià (pedagogia, ús social i normativa)» no solament ha tingut una resposta molt positiva entre els professionals de la llengua. També cal destacar l'assistència. En una època de pocs ideals i d'escàs compromís cívic, un centenar de persones varen passar el dia 28 de novembre per la Casa de la Cultura de Sueca. A més, entre els assistents predominaven els docents valencians jóvens, molts dels quals estic segur que, en pròximes convocatòries de la Jornada, aportaran treballs.

Per una altra banda, en l'ambient hi havia il·lusió i confiança, dos sentiments que, en els nostres dies, també tenen les ales curtes. Crec que l'assistència i la satisfacció dels assistents són una conseqüència de la necessitat que hi havia de fer propostes organitzatives que potencien que els docents i els professionals de la llengua reflexionem en públic. També deu intervindre en la gestació de l'alegria i la il·lusió el fet que, en Taula de Filologia Valenciana, parlem com pensem, i per això els nostres objectius estan exposats, d'una manera detallada, en un document públic, titulat «El valencià culte contemporani. Antecedents, formació, assoliments, propostes de millora i aplicacions socials».

Una bona manera de descriure les expectatives que ha despertat la Jornada és reproduir unes paraules de l'encarregada de traduir al valencià la pàgina web del València club de futbol, Carmen Moreno: «la Jornada va ser un èxit i, els ponents i els treballs, impecables. Estic molt contenta; i tinc esperances que filòlegs, universitat, l'AVL i el poble s'unixquen per fi i trobem un camí de concili per a lluitar més i millor per la nostra llengua i per la nostra terra». Per a valorar més bé eixe crit d'il·lusió, hem de tindre en compte que els pares de Carmen són de la Manxa i parla amb ells en castellà. I és que la causa fonamental de defendre l'ús públic del valencià no està en el passat, sinó en el futur: en la voluntat de construir una societat valenciana més cohesionada, més satisfactòria i, en definitiva, més humana. Si algun lector vol tindre més informació, pot escriure a [email protected].