QUIM RUTLLANT

PROMOTOR ESPECTACLES D'ARREL

«En la cultura popular cadascú defensa la seva capelleta»

QÜESTIONARI

Millor notícia o fet de l'any
«El despertament de la consciència nacional, en el tema referèndum»
Pitjor notícia o fet de l'any
«La situació d'estancament de l'Estatut»
Personatge de l'any
«La figura de Joan Amades, com a concepte del seu llegat en el que ha estat el seu any»
Indesitjable de l'any
«L'autoodi existent»
Assignatura pendent de l'any
«La falta de valentia per anar tots plegats com a país»
–En la cultura popular s'ha desaprofitat l'Any Amades per fer-ne més difusió i evolucionar?
–«En la cultura popular ens passa molt sovint que tot i tenir excuses molt bones per aprofitar, no sabem fer-ho. Amb tota la bona feina que va fer Joan Amades en recollir i deixar-nos uns testimonis brutals, ara teníem una bona oportunitat; per un costat recuperar, tornar a analitzar, saber què va fer Joan Amades, exactament amb les tècniques actuals, i alhora, reclamar aquell esperit. De recol·lecció d'una banda, de projecció per l'altra, i també de renovació. Se n'ha parlat poc de l'Any Amades. S'ha fet feina, però n'hem parlat poc entre tots plegats, de cultura popular i tradicional.»
–A què ho atribueix?
–«Al fet que en la cultura popular cadascú defensa la seva capelleta. Tants caps tants barrets. Aquí tirem pel dret, i a cadascú li interessa el que és seu i prou. Potser un element aglutinador com podia haver sigut l'Any Amades ens hauria d'haver servit per reflexionar sobre quina és la cara que volem vendre d'aquest món.»
–Què falta?
–«Definir un marc genèric en què tots poguéssim aportar, d'alguna manera, el gra de sorra per aquesta evolució necessària. I si bé és cert, en tots els àmbits, que hi ha molta gent que continua vivint la cultura popular tal com l'ha viscuda sempre, també és veritat que hi ha certs personatges, certs moviments, que intenten fer evolucionar tot aquest món. El que passa és que estan mal vistos; se'ls titlla d'intel·lectuals i se'ls mira amb recel.»
–Vaja, que xoquen, per comptes d'anar de costat...
–«Sí, perquè aquelles persones que volen fer-ho evolucionar, no troben el suport d'aquells que haurien d'estar contents que algú vulgui treballar el seu àmbit. I això fa que no s'avanci gens ni mica. Al contrari, perquè per fer un pas endavant, en fem tres enrere, a vegades.»
–Destaqui alguna cosa que funcioni...
–«Segurament estem en el millor moment de tota la història de la música per a cobla. Fa trenta anys, a diversos municipis es van inventar les primeres cobles infantils del país i les primeres escoles de música per a cobla. Ara, vint, trenta anys més tard, es permet que aquells joves siguin els que estan al davant de les formacions. Són els que s'atreveixen a innovar. I aquests joves que estan fent tot aquest treball ben fet i de qualitat, no la música popular i tradicional de tota la vida que anava aguantant com podia, són els que s'han inventat i han fet sorgir un altre moviment, el coblisme. El coblisme ja és un fet: el món de la composició per a cobla, el concert per a cobla, i existeixen grans projectes en la música per a cobla o paracoblista, al voltant d'altres innovacions. Això fa evolucionar la cobla i li fa agafar prestigi arreu del món, tal com ha quedat demostrat recentment.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.