El Museu d'Història dels Jueus rep un pergamí cabalístic
Aquest amulet procedeix de l'Europa central i és de finals del segle XVIII
El nou pergamí que es podrà observar al Museu d'Història dels Jueus és un amulet amb dibuixos i inscripcions hebraiques i cabalístiques, concebut com una protecció contra el mal d'ull. El seu poder s'atribueix justament a les combinacions de lletres que inclou segons el seu valor numèric, un tema molt propi de la càbala. Al centre del pergamí, dins de tres cercles concèntrics, hi ha una estrella de sis puntes, un dels principals símbols cabalístics, flanquejada per dues estrelles, dues mans i quatre quadrats. Tot plegat està farcit amb lletres de l'alefat (l'alfabet hebreu i arameu) que, degudament combinades, componen noms d'àngels protectors, com ara Rafael. En un dels quadrats, hi ha les quatre consonants que conformen l'impronunciable nom diví, el Tetragrammanon. A la part inferior del pergamí, s'hi repeteix tres vegades la frase Ha-Eix xaca ha-Eix: el foc s'enfonsa en el foc.
Aquest amulet servia per allunyar els mals esperits i invocar la bona sort en moments difícils o perillosos, com ara un part. Amulets molt semblants van ser utilitzats pels jueus i jueves de la Girona medieval.
Aquest pergamí s'inscriu dins la tradició del hassidisme, un corrent cabalístic sorgit a l'Europa central i de l'est a partir del segle XVII, però que tenia els seus orígens en la càbala que va excel·lir a Girona entre els segles XII i XIII, amb figures tan destacades com ara Mossé ben Nahman o Nahmànides, que ara dóna nom a l'institut d'estudis del Patronat Call de Girona.
La càbala pràctica utilitzava els amulets i el poder dels noms divins per aconseguir protecció, i sostenia que cada lletra de l'alefat era una eina per transformar la realitat. Profiat Duran, un dels grans pensadors jueus catalans del segle XV, deia dels cabalistes: «Saben com canviar la naturalesa de les coses existents i fer miracles per mitjà dels noms del Creador i dels àngels sants.»