Memòria i futur a les fàbriques de creació
L'Ajuntament de Barcelona contracta equips d'arquitectes joves perquè remodelin les antigues naus industrials
Si hi ha dues màximes que es repeteixen en la major part dels projectes que han estat escollits, són la indiscutible joventut dels autors i la voluntat que no s'oblidi la història de les naus, que aquestes siguin elements discursius per a la creació. Ara fa uns dies, l'alcalde Jordi Hereu deia sentir-se «orgullós» d'haver congregat un equip de joves emprenedors.
La Seca
Meritxell Inaraja està preparant un projecte que doni llum al vestíbul de La Seca, en l'estret i ombrívol carrer Flassaders. Amb el seu treball preveu crear una àmplia obertura des d'una paret del pati (situat just al damunt del futur espai escènic) que il·luminarà l'entrada. La sala escènica, en canvi, estarà submergida en la foscor imprescindible per poder il·luminar els espectacles. Al voltant del pati hi haurà una construcció pont per facilitar el recorregut continu. Amb la intervenció es vol compatibilitzar la preservació patrimonial de l'antic edifici de la Moneda i l'ús cultural. Amb un pressupost d'1'9 milions d'euros, és previst que s'inauguri a l'abril del 2011, després de 15 mesos d'obres.
La Central del Circ
L'equipament està situat en un dels passadissos soterranis del Fòrum 2004 i, per tant, representa una excepció, ja que no es restaura patrimoni industrial sinó que es dóna activitat a un dels espais abandonats del Fòrum de les Cultures. La sala d'assaig i experimentació, dedicada exclusivament als acròbates de circ, es troba a la gruta. La poca llum és una de les característiques que ha de combatre l'equip format per XXM arquitectes (Xavier Ruscalleda i Marta Lorenzo). «Aquesta és la magnitud de la tragèdia», diu el jove arquitecte. El pressupost és de 3,5 milions d'euros i és previst que obri les portes al juliol del 2011, després de 18 mesos de treballs. Ara fa unes setmanes, el president de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), Josep Antoni Hernández, que ha ocupat recentment el càrrec, va lamentar que les obres vagin amb retard, i va estimar que probablement no es podrà complir el calendari previst.
Hangar
Yaiza Alonso i Arantxa Manrique treballen en la remodelació de l'Hangar, mantenint «les cicatrius que mostren les transformacions sofertes per les naus. L'espai resultant serà mutant i en procés continu, en funció de les necessitats dels artistes visuals que hi treballin». El pressupost és de 4,2 milions d'euros i és previst que l'equipament s'inauguri al juliol del 2011, després de 17 mesos d'obres.
Illa Philips
A GDMAS Arquitectura, Maite Hernando i Sara Galmán es plantegen mantenir l'alçada en la meitat de la nau de fins a nou metres (més 10 més d'estructura metàl·lica fins a la teulada) de què disposa la planta del recinte industrial. L'altra meitat es partirà en el sentit horitzontal per habilitar oficines a la planta inferior i sales amb 5 metres d'alçada a la superior. El projecte prioritza els aspectes funcionals, alhora que accentua el valor patrimonial d'aquesta arquitectura racionalista dels anys 50. El pressupost és de 1,8 milions d'euros i la seva inauguració és prevista per al juliol del 2011, a la fi de 15 mesos d'obres.
L'Escocesa
Amadeu Santacana i Umberto Viotto, de NUG arquitectes, plantegen una revisió de l'espai a partir de talls narratius, que han de facilitar-ne l'accés i evidenciar-ne la memòria. Amb un pressupost de 2 milions d'euros, és previst que s'inauguri al juliol del 2011, després de només nou mesos de treballs.
Fabra i Coats
Planurbs SLP (Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit) és l'excepció que confirma la regla d'atorgar el disseny de les fàbriques de creació a equips joves. El seu treball, però, navega en les mateixes coordenades que la resta: funcionalitat i respecte pel patrimoni. El pressupost és de 10 milions d'euros i és previst que entri en servei a l'abril del 2012, després d'uns 18 mesos d'obres.
Ambiciosa capital cultural
La capital de Catalunya apareix al mapa turístic mundial, pel bon temps i per la varietat museística i arquitectònica de la ciutat. També es relaciona amb l'esport, gràcies principalment als Jocs Olímpics del 1992 i de l'actual campió d'Europa de futbol. La seva potencialitat econòmica es veurà reforçada pròximament amb una inversió en el transport públic, després que Barcelona s'hagi convertit també en un dels ports de més negoci del Mediterrani, que, d'altra banda, li dóna pes polític en haver-se convertit en la seu d'un organisme que ha de vehicular en positiu el nord i el sud de l'àrea mediterrània.
Ara és el torn de la cultura, un element «estratègic» per al desenvolupament de les ciutats del segle XXI, segons l'alcalde Jordi Hereu. En els pròxims tres anys, si es compleixen els terminis previstos des de l'Institut de Cultura de Barcelona, a la ciutat s'hi hauran gastat, com a mínim, 23,4 milions d'euros. A aquesta quantitat caldrà afegir-hi la inversió per a l'ampliació de l'Ateneu Popular de Nou Barris i l'adquisició de la Nau Ivanow –com a mínim caldrà sufragar els 700.000 euros d'hipoteca que avui ofeguen la Fundació Sagrera–. Aquests dos elements són projectes fets des de la inquietud de la societat civil, preocupada per no trobar espais on crear, molt abans que la ciutat percebés aquesta necessitat. Hereu admet que la llista s'anirà estenent. Que Barcelona creu en la creació es veu ara, quan queden poques setmanes perquè la major part d'equipaments comencin el procés de rehabilitació. Segons l'alcalde, «posem a disposició de la cultura els edificis més adequats».
De fet, el projecte de les fàbriques de creació és un compromís que es pren a la ciutat a l'octubre del 2007, ara fa un parell d'anys. Tal com explicava Hereu, els creadors manifestaven les seves dificultats per trobar espais competitius i ben equipats, en els quals poder desenvolupar els seus treballs i investigacions.
L'aposta per la cultura i, en concret, per donar vida i manteniment a aquestes antigues naus industrials «ens obliga a fer molt», admetia Hereu. Des de l'Ajuntament s'espera, però, que aquesta costosa aposta en inversió i cessió d'espai ajudi a resituar Barcelona en el mapa creatiu, més enllà del prestigi de les seves companyies històriques. Els equipaments els posa l'Ajuntament, però «el contingut», el resultat de la creació, remarca l'alcalde, el donaran els artistes. Aquest és el pacte.