El llegat d'Agustí Centelles, integrat en bona part per fotografies dels temps de la Segona República i la Guerra Civil, va arribar ahir al Centre de la Memòria Història de Salamanca, exactament un mes després que el govern espanyol fes públic que havia comprat el material fotogràfic als hereus. I exactament un mes després que el món cultural català posés el crit al cel davant la possibilitat que les fotografies de l'anomenat Robert Capa català anessin a parar a Salamanca. Però el guió estava escrit i s'ha acomplert al peu de la lletra.

Els germans Sergi i Octavi Centelles, que van arribar a Salamanca diumenge a la nit, dit per ells mateixos d'«incògnit per evitar problemes», van lliurar ahir al matí els 12.000 negatius del seu pare –1.119 clixés o negatius de vidre, 9.202 negatius de 36 mm, 28 negatius de 6x6, i 946 negatius continguts en la denominada capsa de galetes; hi ha 10.148 negatius més de fotografia industrial– a la directora del centre, María José Turrión.

Pels hereus del cèlebre fotoperiodista, «s'ha acabat» definitivament la polèmica amb la Generalitat, institució que sempre ha acusat d'haver «menystingut» el valor de l'arxiu del seu pare. Sempre, fins i tot quan el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va demostrar amb documents que la Generalitat i la família tenien emparaulada la venda de l'arxiu poc abans que els germans Centelles s'acabessin decidint pel Ministeri de Cultura. En el seu sorprenent canvi de parer, molts hi situen l'aparició sobtada d'un intermediari, Joaquín D. Gasca, que no els hauria assessorat correctament.

Si bé no són pocs els que critiquen la passiva capacitat negociadora de la Generalitat –i, per descomptat, el desinterès que la Generalitat havia mostrat per l'arxiu Centelles quan el fotògraf encara era viu, en els anys vuitanta, i la prova és el Premi Nacional d'Arts Plàstiques en Fotografia que li va atorgar el Ministeri un any abans de morir, el 1984–, són molts més els que senten una profunda indignació per l'absurda competència que s'ha produït entre les dues administracions per comprar l'arxiu. Tot i que el conseller Tresserras ha assegurat i reassegurat que de les intencions del Ministeri no en sabia res, el cert és que el govern de Madrid negociava amb la família Centelles des de l'etapa de César Antonio Molina –amb qui Tresserras no es va acabar d'entendre– com a ministre.

Els germans Centelles, que en les últimes setmanes han protagonitzat encesos i bel·ligerants debats en premsa, televisió i ràdio, continuen mantenint que no han traït la memòria del seu pare i que el menys determinant alhora de decidir-se era la quantitat econòmica que els oferien per l'arxiu. No els ha mogut la fal·lera dels diners, asseguren, i diuen que l'únic que els preocupava era que l'arxiu es disgregués i que, per aquest motiu, van rebutjar ofertes milionàries de col·leccionistes particulars d'arreu del món. Posen l'exemple d'una casa de subhastes londinenca que «triplicava» l'oferta del ministeri.

L'Arxiu Nacional de Catalunya, on la Generalitat tenia pensat dipositar l'arxiu, no els oferia prou confiança. L'arxiu de Salamanca, sí, i molta. «Hem triat el lloc on faran més difusió de l'obra del nostre pare i el lloc que ens ha promès un projecte expositiu» millor, subratllaven ahir els Centelles davant la porta de l'arxiu de Salamanca. Els fills Centelles, a més dels 700.000 euros, esperen del govern de Madrid que durant el primer trimestre de l'any que ve organitzi exposicions rellevants a Columbia i a Yale i que inauguri una sala dedicada a Centelles al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.