[D]
0
Girona - 6 gener 2010 2.00 h

Pep Sala: «Ens hem venut l'ànima a canvi del benestar»

Ha publicat el seu 21è disc, «Anatomia de la relativitat», que presentarà divendres a Vic i el dia 17 a Figueres

- Girona

El títol de Circ global –que també es podria haver dit Zoo global– recorda en certa manera la frase que tanca Funny bone, un tema que Chic va gravar el 1978: «El món sencer és un circ, no siguis tu el pallasso.» I diu Pep Sala: «Sí, la vida és un circ, però jo sóc el pallasso. Els músics som els hereus dels trobadors i els bufons de les corts reials, que fent acudits cantaven les grans veritats.» Com la gran majoria dels éssers humans, Pep Sala no entén què està passant amb la crisi o per què algunes persones que han robat milions continuen al carrer mentre que altres amb delictes molt menors reben tot el pes de la justícia. «M'entristeix la passivitat dels humans, que ens hem venut l'ètica, la voluntat i l'ànima a canvia de la societat del benestar. Tot això em provoca perplexitat i indignació.»

No és que tot el disc respiri aquest pessimisme combatiu, però sí és present en alguns dels onze temes. «Les cançons són com instantànies que reflecteixen el moment que vius. Per això mai no m'ha agradat recuperar cançons guardades al calaix, perquè ara tinc 49 anys i ja no sóc la mateixa persona que quan en tenia 32.» Com sempre, Pep Sala és l'autor de tota la música que conté aquest disc, però les lletres les ha escrit a mitges amb Salvador Aumedes, un vell amic que Sala ha animat a reincorporar-se al món de la música després de molts anys d'absència: també li ha produït el seu disc de retorn, Canciones de ida y vuelta, editat pel segell de Sala,L'Indi Music. A part d'algunes col·laboracions puntuals, aquesta és la primera vegada, des de l'època de Sau, en què Pep Sala ha escrit les lletres en tàndem amb un altre coautor.

Visites al funk i al soul

Musicalment, Anatomia de la relativitat –un títol irònic, en la línia de Crítica de la raó pura (2004)– es mou dins dels paràmetres estilístics habituals de Pep Sala, un amant del rock dels setanta que, durant la conversa esmenta amb passió grans noms com ara James Taylor, Randy Newman, Jackson Browne, Pink Floyd, Simon & Garfunkel, The Who, Crosby, Stills & Nash o els Eagles, sovint per referir-se a músics que han treballat amb ells en un segon terme, amb un coneixement de causa que només s'obté escoltant molta música i revisant amb passió els crèdits de molts discos, preferiblement en vinil. En el cas d'Anatomia de la relativitat, la novetat en l'univers sonor de Pep Sala la representen algunes incursions en el funk i el soul, en cançons com ara L'últim que es perd –promocionada amb un videoclip retro en què Leslie dels Sírex fa de presentador en la línia d'Ed Sullivan– i Bona nit, Rubí. També sorprèn el regust de cajun de Nova Orleans de Pensant en blanc i negre. La banda de Sala es reforça en alguns temes amb vents –la trompeta de Manel Valls i els saxos de Sam Atencia– i el violí de Simone Lambregts. Els habituals són Ramon Altimir (piano, Hammond i veus), Josep Lluís Pérez (guitarres, dobro, pedal steel), Rubén Alcázar (baix), Xavi Reija (bateria i percussions), Gerry Duffy (percussions i veus) i Susana Soriano i Edna Sey (veus), que formen també la banda de directe, sense Duffy i amb Imma Ortiz que substitueix Sey.

Una curiositat del disc és la cançó Transparent, en què Sala, gran amant de la gastronomia, fa un paral·lelisme entre la transparència del cava –i cita concretament «xarel·lo, macabeu o Peralada»– i la que seria desitjable en les persones. I el mateix Sala tria entre les seves favorites Finestres i miralls: «Com en qualsevol activitat artística, només tens l'opció d'escriure cançons davant d'una finestra o d'un mirall, mirant cap a fora o al teu interior.»

En l'era de l'MP3 i la baixa fidelitat de la música escoltada al cotxe i a través del mòbil, Pep Sala continua apostant pels discos gravats a consciència i amb la màxima qualitat de so: «La primera persona que ha d'estar orgullosa d'aquest disc sóc jo, i després ja no depèn de tu com la gent escolta la teva música. Els discos no són com el vi: no milloren amb el temps. Però almenys, si fas les coses bé, és probable que d'aquí a 20 anys el disc que gravis ara continuï vigent. Jo estic molt orgullós que les ràdios encara posin música que vaig fer fa més de 20 anys. I s'ha de continuar fent música que duri: no pots caure en el parany de la immediatesa que et posen la societat i la indústria.»

La gira Circ global, oberta el 12 de desembre a Luz de Gas, continua al gener a la sala Nit & Dia de Vic (dia 8), El Jardí de Figueres (17), Sant Fruitós de Bages (23) i Mollerussa (30). Dissabte vinent Sala oferirà un concert benèfic a Luz de Gas, amb Steve Hogarth, cantant de Marillion, amb qui també ha gravat un tema per al disc benèfic Canción para un niño en la calle, que es ven a les botigues Mango. Entre els projectes de futur de Sala hi ha la producció del primer disc en català dels Sírex en mig segle de vida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a