59 entitats secunden el manifest cultural
El sector demana a l'alcalde de Tarragona que lideri la nova política cultural que necessita la ciutat
El manifest (que El Punt reprodueix íntegre en aquesta mateixa plana) està adreçat directament a l'alcalde de Tarragona, ja que, segons ells, la regidora de Cultura, Carme Crespo, sempre els ha negat la paraula. «No hi ha hagut manera de comunicar-nos-hi», va explicar ahir David Aragonès, portaveu de les entitats que subscriuen el document. Des del mes de juliol passat, en què el sector ja va expressar en un debat públic les seves queixes sobre el poc suport que rep de l'Ajuntament i el dèficit d'equipaments culturals a la ciutat, els promotors del manifest no han tingut cap contacte amb la regidoria de Cultura. Per aquesta raó, han optat per adreçar directament les seves peticions a Ballesteros: «I seria bo que l'alcalde es reunís amb cadascuna de les entitats i gestors de la ciutat perquè cadascun té unes necessitats concretes», segons Aragonès.
Precisament la imminència de la presentació del manifest va fer que la setmana passada el govern de l'Ajuntament de Tarragona cités el sector a dues reunions. La primera ha de tenir lloc avui mateix, i la regidora Carme Crespo hi ha convocat la plataforma d'artistes per explicar-los el projecte del futur centre d'art contemporani de la Tabacalera («un projecte que, en realitat, no existeix», segons Aragonès). La segona, demà, ha de servir perquè el consistori expliqui a diversos representants de les entitats culturals el document Línies d'actuació de l'àrea de Cultura, que va fer públic el mes de novembre passat. «Estem en part contents d'aquestes convocatòries perquè són una primera resposta de les conseqüències del manifest.» Pel que fa al document de l'Ajuntament, les instàncies que s'han adherit al manifest el troben «insuficient i repetitiu en molts aspectes, i diuen que «cal una planificació amb cara i ulls i no tan sols un pla per tapar forats».
Els signants del manifest que ahir es van aplegar al Teatre El Magatzem també van indicar que l'Ajuntament no ha demanat a les entitats culturals la seva col·laboració en les activitats relacionades amb la candidatura de Tarragona per ser la Capital Europea de la Cultura 2016: «No esperem que el manifest tingui cap repercussió de cara a la candidatura. Però sí que esperem que sigui el començament d'un diàleg obert per poder acordar un calendari real i unes propostes culturals realistes.»
D'altra banda, Josep Fèlix Ballesteros va reconèixer ahir, després de la junta de govern local, que durant dècades la cultura no ha estat un objectiu estratègic de la ciutat i que no hi ha hagut un full de ruta clar: «La cultura d'aquesta ciutat ha de tenir una reorientació i s'ha d'augmentar la participació de les entitats en la presa de decisions.» Una situació, però, que segons l'alcalde no pot canviar d'un dia per l'altre i encara menys ara, que és un moment complicat per les retallades pressupostàries que afecten la gestió municipal.
LES ENTITATS SIGNANTS
Manifest per una nova política cultural
«En els darrers trenta anys la major part de ciutats del país han experimentat una transformació pel que fa a l'oferta cultural, la producció pròpia i els equipaments. Les institucions públiques, i particularment els ajuntaments, hi han assumit un paper capdavanter.
»Tarragona n'ha quedat al marge a causa d'una política cultural erràtica i efímera: els pressupostos municipals no aguanten la comparació amb els d'altres poblacions de característiques similars, els equipaments són deficitaris, la formació, la producció i l'oferta de programacions són insuficients. No hi ha un pla cultural ni polítiques culturals compartides amb la societat civil, tot i que així ho marquen els programes polítics dels partits de l'actual govern municipal. Les conseqüències d'aquesta política cultural dels darrers governs municipals ens obliguen ara, com a ciutadans, a manifestar que volem tenir els mateixos serveis que la resta de ciutadans d'aquest país.
»Els sotasignats reclamem públicament:
1. Que la cultura sigui un element vertebrador i dinamitzador de Tarragona i del seu futur, per crear una societat integradora, solidària i dinàmica.
2. Que la cultura d'una ciutat no és només la que generen les institucions públiques sinó també la que fan els seus ciutadans i els seus creadors, i per això demanem diàleg i respecte. Les administracions estan al nostre servei, i no al revés. Les administracions han de deixar d'actuar com una empresa d'oci i han d'obrir les portes a la participació.
3. Que es treballi a fi de consolidar una oferta cultural potent, estable, plural i de qualitat a la ciutat.
4. Que es prioritzi la formació dels ciutadans impulsant la seva capacitat de creació i innovació.
5. Que es faci una planificació de les infraestructures culturals que Tarragona necessita. Un pla realista i seriós, amb compromisos de calendari. I amb un consens ampli que superi la frontera de la present legislatura.
»Finalment defensem que l'accés a la cultura sigui un element vertebrador d'un projecte de ciutat d'acord amb els temps actuals. Volem avançar vers una definició de cultura, no entesa com a ornament, sinó com a servei públic i element de cohesió social. La producció cultural ha de ser factor d'innovació i de desenvolupament de la indústria i de l'estructura econòmica de la comunitat, i element distintiu i marca d'un territori. Per tot això, demanem que el senyor Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, lideri un procés continuat de diàleg i consens entre les institucions implicades i el sector cultural aquí representat.
Tarragona, 11 de gener del 2010.»