El govern aprova la llei del cinema, que limita el possible boicot de les «majors»

Totes les pel·lícules no europees hauran de tenir la meitat de còpies en català

L'avantprojecte marcava l'exempció en el límit de les setze còpies de forma general per als films que no tinguessin com a versió original el català o el castellà, però ara es matisa que afecta només les produccions europees. És un detall important. Les grans distribuïdores havien arribat a plantejar la possibilitat d'oferir menys de setze còpies de les seves pel·lícules, per no haver de passar pel doblatge a totes dues llengües, però ara aquest boicot queda anul·lat pel mateix marc normatiu. Tot i així, Tresserras s'ha limitat a argumentar que la modificació «no és un enduriment de les condicions, sinó un tracte preferent al cinema europeu». El govern, en aquest sentit, manté la posició inicial i no vol renunciar als objectius per perpetuar una situació de mercat de gravíssim desequilibri pel que fa a l'oferta lingüística en català al cinema, que és «gairebé testimonial», segons va reconèixer el conseller. L'any 2009, el 97,1% de les pel·lícules que es van exhibir a Catalunya estaven doblades o subtitulades en espanyol, mentre que el percentatge de films doblats o subtitulats en català va ser del 2,9%. «És un pas decisiu. Volem modificar l'estat de les coses per millorar l'oferta i que la gent tingui més capacitat de triar», insisteix Tresserras. El conseller ha reconegut que «tothom ha exercit pressió en funció dels seus interessos», però ha subratllat que «la relació amb tots sempre ha estat extremament correcta, gentil i amb diàleg permanentment obert». Prova d'això, una modificació d'última hora que especifica la possibilitat d'establir acords puntuals amb tots els actors implicats, i que el conseller ha qualificat de «gest de bona disposició» respecte als que «es queixen». Tresserras va aclarir ahir que «el doblatge el paguen les distribuïdores; es poden acollir a ajuts, però la responsabilitat és seva», i considera que s'ha de tenir en compte que els costos de les còpies tendiran a baixar a mesura que avanci la tecnologia digital. El conseller va insistir que la llei és «a favor del sector» i va llançar un missatge a les majors: «Que aprofitin la bona disposició de la Generalitat i que utilitzin Catalunya com a banc de proves d'una política que hauran d'adaptar a tot el món.»

També al DVD

La normalització de l'oferta cinematogràfica serà progressiva. Les empreses tindran cinc anys per adaptar-se a la llei, que estableix que l'obligatorietat del 50% en català s'ha d'aplicar també a la publicitat que es faci dels films; a més, s'establiran criteris territorials per equilibrar la distribució de les còpies. La llei incidirà també en l'àmbit domèstic, i els DVD hauran d'incloure el català en el menú d'idiomes. Un altre canvi respecte al darrer esborrany de la llei és la modificació de l'impost que grava les entrades, que s'ha concentrat en els films doblats, amb la voluntat d'afavorir la subtitulació.

Tramitació d'urgència

Un cop aprovada pel govern ahir, la llei del cinema es tramitarà per la via d'urgència al Parlament, que hi ha de donar el vistiplau definitiu. «No preveiem gaires canvis», va dir Tresserras. Si tot va com està previst, la normativa podria ser vigent al juny. Tresserras va manifestar que desitja el «màxim consens polític», i confia que CiU també donarà suport al text –el PP hi presentarà una esmena a la totalitat–. «Aquesta llei és una gran obra col·lectiva», va dir Tresserras en referència a les aportacions que ha rebut, i a la incorporació d'al·legacions a partir dels informes preceptius de diverses institucions.

D'altra banda, la Plataforma per la Llengua ha celebrat l'aprovació de la llei, i confia que posi fi a «la mancança crònica de l'oferta de cinema en català». Reclama «contundència i fermesa als polítics per aprovar definitivament la llei, i fins i tot millorar-la, per tal que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una inèrcia discriminatòria fruit de la dictadura franquista».

Malestar dels empresaris

El Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya i la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine) van expressar ahir en un comunicat el seu «profund malestar» per l'aprovació de la llei. Neguen el consens de què parla el conseller, perquè «ha ignorat totes les propostes del sector», i diuen que tampoc no han rebut resposta a la petició d'entrevistar-se amb el president Montilla. Les dues associacions insisteixen que s'han d'eliminar les quotes, i argumenten que aquesta mesura va «contra el 80% del producte que consumeix actualment el públic català». També critiquen que el Departament de Cultura no els hagi fet cap proposta concreta d'ajudes. «Esperem que durant la tramitació parlamentària els grups polítics posin seny a una llei improvisada que ha sofert modificacions fins a darrera hora. Demanem, de nou, retirar les quotes, els impostos a l'exhibició i incorporar la proposta de la Xarxa de Cinemes en Català», va dir Camilo Tarrazón, president del gremi. Exhibidors i distribuïdors diuen que la llei és «injusta» que «reduirà l'oferta de films, tancarà sales i destruirà 1.786 llocs de treball».

Nous fons d'ajut al sector per enfortir la «musculatura industrial»

La normativa també incidirà en el sector per enfortir, en paraules de Tresserras, la «musculatura industrial» cinematogràfica del país. És un moment de crisi per al cinema, afectat pel descens d'espectadors, la pirateria i la transició cap al digital. Per això la llei proposa un conjunt d'ajuts destinats a tots els segments: la producció, la distribució, l'exhibició i la promoció. En tots els casos, a banda d'avaluar l'obra artística, hi haurà criteris per valorar preferentment si el personal contractat resideix a Catalunya, si la inversió es fa a Catalunya, si el film té versió original catalana, etcètera. En el cas de la producció, almenys el 50% del fons es destinarà a projectes en versió original catalana. Hi haurà també un acord marc per al foment de l'Activitat Cinematogràfica i Audiovisual, en què intervindran diferents institucions que contribuiran al finançament de projectes. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, el president de l'Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, Xavier Atance, critica la falta de concreció econòmica de la llei, i advoca per afavorir les bones idees, vinguin d'on vinguin.

Aposta pels subtítols i perquè els films catalans arribin a les sales

Un dels pilars de la nova llei és l'aposta per la versió original subtitulada com una forma habitual de veure cinema i que també té un caràcter formatiu. Es crearà la xarxa concertada de pantalles cinematogràfiques de Catalunya, formada per sales públiques i privades que s'hi adhereixin voluntàriament. En aquests cinemes es projectaran preferentment films: produïts a Catalunya, produïts a la Unió Europea i subtitulats en català, i també films d'altres països que es considerin d'interès cultural i artístic, també en versió subtitulada al català, excepte els que siguin en versió original castellana. En aquesta línia, es vol posar fi a la «marginació» de què són objecte certes filmografies: per exemple, el 80% de les pel·lícules que van als grans festivals no s'estrenen a Catalunya. D'altra banda, Tresserras s'exclama perquè hi ha pel·lícules catalanes que reben ajuts per anar a festivals, però que tenen moltes dificultats per ser exhibides aquí. «S'han de poder veure a Catalunya», assevera. Tresserras s'ha mostrat a favor de mesures com la que ha impulsat el cinema Verdi de Barcelona, amb doble subtitulació en català i castellà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.