La Fundació Miró renova i amplia amb 17 noves obres la seva col·lecció permanent

Feia temps que la col·lecció permanent de la Fundació Joan Miró –que atresora el fons públic més important de l'artista– demanava a crits una nova presentació. Exigia una «refundació», admetia ahir el president de la institució, Jaume Freixa. Si bé és cert que els darrers anys s'havien fet algunes petites variacions, calia alguna cosa més impactant: una reforma a fons. Calia repensar el desplegament de l'obra de l'artista des d'una nova perspectiva conceptual, i alhora també tècnica.

El mateix Miró mai no va concebre la seva fundació com un centre estàtic, sinó obert als canvis. I això ho saben molt bé també els seus hereus. «Vam pensar: què podem fer per enriquir la col·lecció de la fundació? Falten obres originals damunt paper? Doncs les posarem nosaltres», explicava ahir Emili Fernández Miró, nét de l'artista, propietari, junt amb la seva dona, Jimena Jiménez, i la seva filla, Lola Fernández, de les 17 peces, realitzades entre els anys 1931 i 1953, que s'acaben d'afegir a la col·lecció permanent de la fundació en règim de dipòsit. Com bé saben els hereus i els experts mironians, el paper (de vidre, cartó, de diari o, fins i tot, papers trobats) és probablement la matèria que Miró va usar de forma més viva i constant al llarg de la seva vida, sempre motivat per la innovació i el risc.

El conjunt s'exposa a la sala octogonal –excepte dues obres que pengen de les parets d'una altra sala–, precisament un dels espais preferits de Miró, que amb la nova presentació de la col·lecció ha recuperat la forma original –fins ara en aquesta sala és on s'exposaven els tríptics de Miró, i que des d'ara reposen als magatzems–. «És una sala amb unes característiques magnífiques per a l'obra damunt paper perquè és molt fosca», deia Fernández Miró, que va avançar que té altres projectes de futur amb la fundació, i com a especial una exposició itinerant que posarà l'accent en els diferents suports sobre els quals va treballar Miró.

Veure 17 noves obres de Miró que a més són poc conegudes ja s'ho val i de sobres una visita a la fundació. Però hi ha més al·licients per fer-la: la nova presentació de la col·lecció permanent. La directora del centre, Rosa Maria Malet, acota els dos principals leitmotivs de la renovació. En primer lloc, el repte era fer sobresortir més les aportacions de Miró com artista visionari. I, en segon lloc i més enllà de l'artista genial, també es volia ressaltar més la faceta humana, és a dir, el Miró en el seu context històric, en els paisatges del seu cor, en el seu entorn familiar... En aquest sentit, i textos al marge, s'han incorporat fotografies i un audiovisual en el recorregut expositiu. Inexplicablement, fins ara el visitant de la fundació sortia del centre sense haver vist ni una sola imatge fotogràfica de l'artista.

En l'àmbit tècnic, les millores en les instal·lacions de la col·lecció són importantíssimes, sobretot en la il·luminació. El visitant ho notarà de cop. Per fer la renovació a fons de la col·lecció permanent, que ha costat 200.000 euros, la Fundació Miró ha disposat d'una ajuda del Departament de Cultura de la Generalitat –li ha concedit per a diferents projectes 2 milions d'euros–.