Una nova Virreina explorarà el mite de la Rambla i l'agonia del fotoperiodisme
El nou director del centre, Carles Guerra, vol ser la veu crítica de les polítiques culturals de la ciutat
Ho deia ahir el delegat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí: fins ara, tots els directors de La Virreina amagaven que el centre d'art ocupa el mateix edifici que l'Institut de Cultura (Icub), és a dir, el Palau de la Virreina. Ho amagaven, ho dissimulaven, ho intentaven separar, o que semblés ben separat, per allò de les fatídiques interferències. Guerra, en canvi, se'n vol aprofitar. «No vull ignorar en absolut que compartim espai amb l'aparell administratiu i polític perquè serveixi per trencar el mite que l'art és innocent, lliure, independent, autònom. Vull aprofitar-me'n, vull debatre entorn de les polítiques culturals. Això no vol dir ni que farem exposicions d'estadístiques ni que serem l'òrgan propagandístic de l'Icub. Tot el contrari: serem el seu espai crític», va explicar ahir Guerra.
Amb aquesta declaració d'intencions es digereix a la primera el programa que ha concebut Guerra per al 2010. A l'entorn de dos blocs temàtics, es desplegaran les exposicions i activitats relacionades (cicles de projeccions, taules de debat...). El primer bloc (del 9 de març al 23 de maig) té títol Guia secreta de la Rambla i es pren seriosament el repte d'explorar el gran mite de la Rambla amb una única condició: «Construir un relat que ningú es pugui apropiar», va emfasitzar Guerra. Sense obviar el calent debat que avui és actual, com ja ho ha estat en altres episodis de la història: és realment la Rambla el carrer més degradat i conflictiu de la ciutat? El debat, insisteix Guerra, no és nou, ja que periòdicament la Rambla es converteix en «un objecte demagògic». De tant en tant, toca reconciliar-se amb el que és un dels espais més icònics de la ciutat. Curiosament –perquè no s'han posat d'acord–, aquest any l'Arts Santa Mònica també ha programat un projecte expositiu sobre la Rambla. Pura coincidència però ben simptomàtica.
A l'entorn de la Guia secreta de la Rambla s'ha muntat un programa que inclou fins a quatre exposicions: una indagarà diacrònicament les imatges de la Rambla; una altra se centrarà en la reconstrucció documental de la figura d'Ocaña, i es faran dues presentacions monogràfiques sobre dos dels autors més influents en la construcció fotogràfica de Barcelona: Frederic Ballell i Xavier Miserachs.
El segon bloc temàtic (del 15 de juny al 26 de setembre) s'ha batejat amb un títol combatiu: L'antiperiodisme. No tractarà de fer sang amb la mort o la lenta agonia del fotoperiodisme, però sí que farà una dissecció sense prejudicis dels seus límits en un moment en què hi ha tantíssims mitjans alternatius a la cobertura dels esdeveniments del món. Una gran exposició recollirà el malestar d'una pràctica professional que cada cop rep més crítiques a la seva manera de transmetre la catàstrofe, per bé que ningú s'imagina la impugnació total d'aquestes imatges. Dins d'aquest bloc, es presentarà també un cicle monogràfic dedicat als vídeos de l'artista alemanya Hito Steyerl; una exposició del treball fotogràfic de Bruno Serralongue coproduïda amb Jeu de Paume de París, i dues mostres més, una dedicada a Susan Meiselas i l'altra a Martha Rosler.
Espais renovats
El nou paper que tindrà La Virreina amb Guerra de director ha obligat a repensar l'ús, a partir d'ara usos, de l'espai de l'edifici, per bé que res estarà codificat. El que ara es coneix com l'Espai Xavier Miserachs, situat a la planta baixa, es convertirà amb un laboratori on confluiran un petit auditori, un espai d'arxiu i una zona educativa. El debat hi serà preferent. «La idea és que cadascú consumeixi cultura a la seva mesura. No em preocupa augmentar la xifra de visitants i sí, en canvi, fer la impressió que avui l'accés a la cultura és més fàcil que mai», explica el director. Les exposicions es concentraran a la segona planta, on ja no hi haurà una sola sala, com fins ara, sinó quatre, una de les quals serà la nova sala Xavier Miserachs. Tot plegat no significa que s'hauran de fer grans intervencions arquitectòniques. «Serà cosa de petits gestos, i que tampoc farem d'un dia per l'altre», remarca Guerra.