Del territori al món
El futur museu del còmic i la il·lustració neix amb la voluntat de ser una referència internacional i per això els promotors venen la idea de conjuminar la creació catalana amb la de fora. El nou equipament podria competir amb altres museus europeus de característiques similars i superar-los
Barcelona, com a expressió del país, i des de l'òptica metropolitana, pot convertir-se en la capital del còmic europeu amb el nou projecte de museu del còmic i la il·lustració de Badalona.
Amb aquest nou equipament, es completarà un eix que formen Barcelona, amb el Saló Internacional del Còmic, i l'Hospitalet de Llobregat, amb el Saló del Manga, una oferta que, si hi sumem el fet que la major part de la indústria del sector de tot l'Estat és a Catalunya, fa pensar que l'àmbit metropolità de Barcelona pot igualar i fins i tot superar el que ara per ara és sens dubte el projecte més reeixit de tot Europa de saló còmic vinculat a un museu, un centre d'investigació i recerca i una ciutat: Angulema.
Angulema
Angulema és una ciutat francesa situada a 100 quilòmetres al nord de Bordeus, a la regió de la Charente. El saló va néixer als anys setanta, però va ser a principi dels anys noranta, amb Jacques Lang al capdavant del Ministeri de Cultura francès, que va començar una etapa brillant amb la inauguració del CNBDI (Centre National de la Bande Dessinée) en una antiga fàbrica de la localitat. En aquest edifici hi van crear un museu i un centre d'investigació de la imatge.
La implicació de la ciutat amb el còmic, a banda de la complicitat que s'expressa els dies del saló amb la decoració dels aparadors de les botiges amb elements relacionats amb la historieta, també s'expressa amb la Maison des Auteurs, creada el 2002 i on s'acullen en residència creadors per desenvolupar un determinat treball.
Fa poc hi ha hagut una remodelació i el museu de la historieta d'Angulema s'ha traslladat a un altre lloc, dins de la mateixa població.
Quan es posi en marxa a Badalona el futur museu del còmic i la il·lustració, Catalunya estarà preparada per ser una referència internacional. A favor seu, si es fan bé les coses, hi juga el fet que, a diferència d'Angulema, que és lluny de grans capitals, ofereix un àmbit territorial molt més accessible i comunicat.
Brussel·les
Una altra ciutat europea que té la marca de ciutat del còmic és Brussel·les. Tanmateix, el seu museu de la historieta és decebedor, amb un projecte museogràfic totalment fora d'època. És clar que conserva l'encant d'haver estat el bressol del personatge més característic: Tintín. Aquest emblema de la historieta encara dóna empenta a la ciutat, tot i que el museu dedicat al personatge és a Lovaina La Nova, a 30 quilòmetres de la capital belga.
La competència belga al nou museu és d'un caràcter molt localitzat, ja que centra tota la seva força en un sol personatge, a diferència del nou museu metropolità, que té la voluntat d'oferir des de Catalunya una visió global del que són i el que han estat el còmic i la il·lustració mundial.
Lucca
L'altra capital que conserva un històric pedigrí pel que fa al còmic és la població italiana de Lucca, on se celebra una trobada on es lliuren els prestigiosos premis Yellow Kid, que entre altres catalans va obtenir el dibuixant ja mort Enric Sió. Aquest autor és un referent del còmic europeu dels seixanta i setanta. No sé si pel destí o per la casualitat, Enric Sió va néixer a Badalona.
Només el prestigi de ser una ciutat històrica pel que fa a l'organització de salons de còmic fa competir, sense que això impliqui cap mena de contratemps, amb el projecte català.
Mirar el futur
J.VSembla paradoxal parlar de museu de futur quan el nou equipament es nodrirà bàsicament de creacions que es fan sobre paper, un suport que com a vehicle de la cultura sembla condemnat a mort. Però per la mateixa naturalesa del dibuix, el còmic i la il·lustració tenen bona cabuda en el món digital, com es pot comprovar en les produccions de dibuixos animats, els videojocs i fins i tot els còmics digitals. Aquesta projecció que ara i en un futur poden tenir el còmic i la il·lustració fa que aquest museu pugui esdevenir un centre també d'estudi i experimentació i que no es limiti a explorar el passat. D'aquesta manera es podria relatar de manera molt fidedigna l'evolució del món analògic al món digital, del passat de les antigues publicacions satíriques impreses en velles impremtes a les creacions fetes per ordinador, que ja és el modern llapis i pinzell de les noves generacions de dibuixants.
