Neologismes desencertats
CLAR I EN VALENCIÀ
Un neologisme és una unitat lèxica nova que s'introduïx en una llengua per a designar un objecte o un concepte que fins a aquell moment no tenia cap paraula específica que el definira. Els neologismes poden ser manlleus d'una altra llengua, més o menys adaptats a la llengua pròpia, o poden ser formacions noves. I en el cas de ser formacions noves de la pròpia llengua, aquestes poden haver nascut espontàniament en la parla popular o poden ser, i sovint ho són, creacions dels professionals de la llengua. Però aquestes creacions no sempre són encertades. Comentaré alguns casos de neologismes de creació introduïts en la nostra llengua normativa que, al meu parer, són desencertats.
Comandament a distància / Control
Per al petit aparell que permet controlar i dirigir a distància un aparell electrònic com ara un televisor, un tocadiscs, un magnetòfon, un receptor de ràdio, un joguet, un aparell d'aire condicionat, etc., s'ha inventat la denominació comandament a distància, calc del castellà «mando a distancia».
Aquesta denominació la considere desafortunada perquè és massa llarga i el mot comandament no s'usa en la llengua popular. Considere que la denominació idònia per aquest petit aparell és control.
Aquesta és una paraula curta, sonora, ben nostra i que defineix perfectament les funcions de l'instrument en qüestió: controlar un aparell electrònic.
Llevataps / Destapador
El mot llevataps s'ha inventat recentment per tal de traduir a la nostra llengua la paraula castellana «sacacorchos», però sense aconseguir-ho perquè, mentres el mot castellà ens fa vindre al cap immediatament un instrument que aprofita per a traure els tapons de suro de les botelles, la paraula llevataps només ens suggereix un instrument que serveix per a llevar qualsevol tipus de tap, com per exemple els taps de corona de les botelles de cervesa.
Per a arribar a aquest resultat tan pobre no caldria inventar res perquè ja tenim de sempre la paraula destapador, que té exactament aquest mateix significat i és coneguda per tothom. A més, els valencians tenim la paraula destapabarrals, que ha sigut completament ignorada, a pesar de ser encara un vocable ben viu en la parla popular.
Gratacel / Tocanúvols
No cal que fem un esforç mental molt gran per a adonar-nos que el mot gratacel, usat per a denominar un edifici que té l'altària molt més gran de l'habitual, és un calc del francés «gratte-ciel». Jo no he oït dir mai a ningú «un edifici tan alt que grata el cel», però sí que he sentit dir en més d'una ocasió «un edifici tan alt que toca els núvols». Pense que la denominació tocanúvols és la idònia en la nostra llengua perquè és la que s'adiu amb la nostra idiosincràsia, amb la nostra manera de ser i de parlar, i no està subordinada a cap llengua forastera.
Xopet / Colpet
El mot xopet s'ha inventat recentment amb intenció de disposar d'una paraula en la nostra llengua equivalent a la castellana «chupito», però l'invent ha sigut totalment desencertat. A banda que xopet ens fa vindre al cap un xop xicotet, en valencià nord-meridional, per a denominar la quantitat d'una beguda alcohòlica que sovint es beu d'un sol glop, tenim el mot colpet, diminutiu de colp.
És una paraula vivíssima i àmpliament usada per milers de valencians. És lamentable que es menyspreen paraules ben vives de la nostra llengua popular i s'elaboren desafortunades creacions de laboratori perquè ocupen, en la llengua culta, el lloc que haurien d'ocupar les paraules que ja han sigut creades pel nostre poble i que aquest usa amb normalitat.
Amb denominacions tan desafortunades com comandament a distància, llevataps, gratacel o xopet només aconseguirem que el poble mire la llegua culta amb recel. En canvi amb denominacions més acostades a la llengua popular com ara control, destapador, tocanúvols o colpet aconseguirem que el poble s'identifique amb la llengua culta i que, per consegüent, l'accepte com a pròpia.