«Al Museu del Còmic i la Il·lustració hi ha d'haver el millor del món»

–«És una reivindicació molt antiga de la professió. Ens hem de congratular, perquè tot i que ha estat un procés llarg ha estat molt productiu. Es va iniciar amb en Ferran Mascarell a finals de la passada legislatura, quan va demanar a FICÒMIC un projecte sobre com hauria de ser aquest museu. Vam fer un projecte que recollia la filosofia i els continguts del museu i, fins i tot, vam fer una primera proposta d'espais. La nova conselleria va donar continuïtat al projecte. El conseller Treserras va voler donar solució també a la reivindicació que es creés un museu de la il·lustració i es van ajuntar les dues propostes. Es va crear una comissió que ha estat treballant tres anys més el pla director.»

–«És el millor. S'aproxima molt a l'ideal: és un espai emblemàtic; arquitectònicament molt maco; és molt visible des de rodalies Renfe; està a primera línia de mar, en una zona residencial que s'està reformant; està molt ben comunicat: té la nova parada del Gorg de la línia 2 del metro a set o vuit minuts, i a més hi ha el projecte que el Trambaix s'allargui i tingui una parada davant del museu mateix. L'espai té 4.200 metres útils, que era l'objectiu del pla director. A més tenim la voluntat política i els recursos perquè vagi endavant.»

–«La comissió assessora i la Generalitat vam visitar quatre propostes: l'Hospitalet, Sant Feliu de Llobregat, Sitges i Badalona. Tots els ajuntaments hi van posar molt de la seva part, però a l'hora de triar has de sumar molts factors, entre ells la implicació de l'ajuntament que acull el museu o els metres de l'espai. Pel que fa a comunicacions, Badalona ha tingut a favor que forma part de la primera corona metropolitana i és una ciutat activa, a més de la implicació de l'Ajuntament.»

–«També. Ja s'ha firmat el conveni i s'ha dotat d'un pressupost global que contempla una inversió d'onze o dotze milions d'euros, dels quals l'Ajuntament en posa 3,5 per reformar part de l'edifici. Abans que res, però, els hem d'explicar quins usos tindrà el local i s'ha de veure com aprofitem al màxim l'espai; per exemple, estaria molt bé que l'ascensor fos exterior. Des de la comissió assessora volem que l'Ajuntament ens expliqui com planteja la rehabilitació.»

–«La Generalitat assegura que el 2012, jo espero que estigui llest a finals d'aquell any. En paral·lel a les obres s'han d'haver treballat els continguts i les activitats.»

–«Aspirem que hi hagi els grans tresors del món del còmic i de la il·lustració en forma d'una o dues exposicions permanents i diferenciades, i hi hem de tenir el millor del món. Hem de tenir en compte que els nostres creadors són de primera categoria, cotitzats històricament i internacionalment, tant pel que fa al còmic com a la il·lustració.»

–«Depèn de si ha triomfat o no. Viure exclusivament del còmic ha estat força difícil fins ara, que els artistes s'han obert al mercat nord-americà. Arreu de l'Estat hi ha una seixantena d'autors que treballen per als Estats Units. Paguen bé, però són molt exigents. Allà mana el mercat.»

–«Després de França i Bèlgica, el següent país d'Europa on més prestigi cultural tenen els autors de còmic és a Espanya. Els últims anys s'ha fet un salt molt important. La institució dels Premis Nacionals del Còmic, tant per part del Ministeri de Cultura com de la Generalitat, són una bona mostra d'aquest canvi d'actitud. Fins i tot a nivell pedagògic se'l comença a valorar i és present a les pàgines de cultura dels diaris. Tenim una indústria en transformació; encara ens queda molt de camí per fer. A l'Estat hi ha unes 250 llibreries especialitzades, però el còmic encara no és prou present a les llibreries generalistes, tot i que ha guanyat espai, per exemple, a les grans superfícies.»

–«Sí, ha obert un segment de mercat significatiu; ha permès recuperar part del públic adult que s'havia perdut passats els anys vuitanta. La novel·la gràfica no és res més que un còmic amb un format diferent. També ha permès que les dones s'hagin incorporat a la lectura de còmics d'una manera decidida.»

–«El model de revista està en crisi també a França, on han desaparegut força capçaleres. La gent es va cansar de les revistes, perquè el lector prefereix comprar una obra que comenci i acabi en el mateix producte.»

–«Ja s'està treballant en l'e-còmic, però el suport paper continua sent molt apreciat per la seva qualitat. Ja hi ha còmics que es poden descarregar electrònicament. No és el mateix, però, llegir un llibre que llegir en un e-book pàgines i pàgines de còmic, perquè el volum d'informació gràfica, de colors i de matisos que té un còmic en dificulta la lectura en pantalla. Et pot arribar a saturar, tot i que per a les noves generacions no els és tan difícil com per a la gent de la nostra edat.»