la contra

García Lorca que estàs al Goya

Una placa rememora el bateig teatral del poeta a Catalunya amb Margarita Xirgu

La biògrafa del poeta, Antonina Rodrigo, agraïa el gest de l'Ajuntament de Barcelona de recordar l'amor que el poeta tenia per aquesta ciutat, «era la seva segona pàtria», des de l'estrena el 1927 de Mariana Pineda al Teatre Goya. L'estudiosa s'exclama que, tot i la voluntat de recuperar la memòria històrica, set dècades més tard, no s'hagi trobat encara el cos de Lorca en cap fossa. Des d'ahir al vespre, l'ànima de García Lorca respira lliure a la façana del Teatre Goya. El director artístic, Josep Maria Pou, està convençut que la placa donarà nova energia a espectadors i artistes. El nom de l'autor de Romancero gitano implicarà una nova mirada a l'acció que es desenvolupi a l'escena. García Lorca va rebre els primers aplaudiments com a dramaturg al Goya. I, això, emociona.

El delegat de Cultura, Jordi Martí, celebrava que l'acte «sovint íntim» de destapar una placa a una personalitat de la ciutat, ahir fos un acte de multitud. La gent del teatre s'estima els seus referents. La proposta de posar aquesta marca ve d'Herman Bonnín, director de L'Espai Brossa. Jacinto Bello, president del Centro Aragonés –on hi ha el Goya–, estava pletòric. Va fer bé de llogar el teatre a la casa Focus i oblidar-se de la proposta d'un supermercat: en una façana d'un súper mai es posarà una placa que recordi el debut teatral de García Lorca, amb la inestimable ajuda de Margarita Xirgu.

Canvi de direcció. Al davant del Teatre Romea una escultura recorda el debut professional de Xirgu a l'escenari del carrer Hospital de Barcelona. Diuen els membres de la companyia Romea que, a vegades, s'ha notat el seu esperit per entre les fustes i es parla de mil rumors del que succeïa al camerino a tocar de l'escenari, de la llavors primera actriu. La Xirgu, que es va salvar de la Guerra Civil perquè estava de gira representant obres de Federico García Lorca a l'Amèrica Llatina, va encoratjar el dramaturg que no endarrerís la seva sortida de Granada i es retrobessin a l'altra banda de l'Atlàntic. Quan ja va ser massa tard –García Lorca s'havia topat amb la seva jove núvia, la Mort–, Xirgu va voler tornar però els intel·lectuals de l'època la van convèncer perquè treballés per la República des de fora de les fronteres. Ella, més tard, va plantejar el retorn a Catalunya. Els deia als nebots que guardava la clau de casa. Ara García Lorca i la Xirgu continuen separats. Però no els separa un oceà. Els distancia només una travessia de carrerons humits.

La primera obra de teatre que va estrenar Federico García Lorca va ser un sonat fracàs a Granada. No va sortir pas a saludar. Diu Antonina Rodrigo que Lorca sentia les puntades de peu a les fustes de platea com si fossin al seu cap. Quan va escriure Mariana Pineda, en plena dictadura de Primo de Rivera, algunes actrius van refusar-li el guió. No ho va fer la Xirgu, tot i que ell va advertir-lo de la circumstància. I que la Xirgu desconeixia aquell jove escanyolit, que només era conegut a la Residencia de Estudiantes. El personatge protagonista estava inspirat «en la xicota infantil de Lorca», comenta Rodrigo. Aquesta va morir per la llibertat, al garrot vil. Xirgu va enarborar aquesta llibertat i la va pujar a escena. L'èxit va fer que la parella artística sempre fos fidel. Fins que la guerra els va separar. L'últim cop que es van veure, sense saber-ho, va ser en una funció de Doña Rosita la soltera, el 1935 a les Rambles. Però això ja serà motiu d'un altre sentit homenatge. La cartellera té poca memòria. Actes com el d'ahir corregeixen els imperdonables oblits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.