La UB presenta el primer museu virtual universitari de l'Estat espanyol
Unes 255 peces composen un conjunt de nou col·leccions que engloben des de pintures fins a instruments científics
«La feina de catalogació ha estat molt maca, però duríssima», va assegurar ahir Lourdes Cirlot, vicerectora d'arts, cultura i patrimoni de la UB, líder del projecte del nou museu virtual. Segons va explicar, la iniciativa va sorgir de la necessitat d'ordenar el catàleg del fons de la UB: així com algunes de les facultats tenien registrats els seus objectes, no hi havia un arxiu que englobés la totalitat de la universitat. «Havíem de configurar un museu propi», va explicar Cirlot, que també va avançar que aquest és el primer pas amb vista a la construcció d'un museu físic: «És el nostre desig.» Va concloure dient que les peces poden tenir més o menys valor, però que és important que estiguin ordenades i siguin consultables. En aquesta primera fase, les 9 col·leccions recullen 255 objectes, si bé la segona fase és imminent, quan s'hi incorporaran, entre d'altres, peces del laboratori de cartografia i del departament de criminologia de la Facultat de Dret, així com elements arquitectònics i mobles destacables de les facultats. «És un museu que s'adreça a tothom, no només estudiants i especialistes», va dir Cirlot, convidant el gran públic a visitar aquests instruments del passat.
Nou col·leccions
«Els dos factors determinants per la selecció de les peces van ser la seva riquesa i varietat», va comentar Isabel García Malet, coordinadora del projecte. La multiplicitat de disciplines, valor clau, és evident si es contemplen les nou col·leccions que composen el fons. La que té més nombre de peces és la d'instruments científics, unes setanta-cinc: destaquen una llanterna màgica de 1870 i un dels primers microscopis electrònics, del 1966. Precisament, la ciència predomina en el recull. La col·lecció Sabater Pi desvetlla un conjunt de dibuixos naturalistes, majoritàriament il·lustracions de primats, que l'etnòleg català va contribuir a la universitat, on va ser catedràtic. La litoteca de la Facultat de Geologia té una col·lecció de mostres geològiques, destinades a usos de recerca i docència. L'herbari del centre de documentació de biodiversitat vegetal, el qual allotja uns 300.000 espècimens provinents majoritàriament dels Països Catalans, aporta diverses mostres notables. El centre de recursos de biodiversitat animal aporta un registre d'ocells i altres exemplars rars, com un pingüí, un kiwi, una vaca bicèfala o la secció de la closca d'un exemplar de nàutil. Del Museu de Farmàcia, localitzat a la Facultat de Medicina, destaca la primera farmacopea catalana, i diverses mostres de ceràmica datades del segle XVII. Les peces de totes aquestes col·leccions tenen una fitxa tècnica remarcablement complexa, elaborada per especialistes, així com un enllaç extern a la web del seu lloc d'origen. Pel que fa a les lletres, també comentades i ressenyades apareixen les pintures provinents de la col·lecció d'art, en què trobem els Pavellons Güell de Gaudí (que composen el logotip del museu) i els elements del fons bibliogràfic històric de la biblioteca, entre els quals trobem el Llibre dels fets de Jaume I. En el cas dels llibres, cada fitxa presenta, a més, versions en miniatura d'algunes pàgines de l'exemplar. Finalment, la col·lecció del Pavelló de la República conté peces de memòria històrica important, com és el cas del cèlebre cartell Aixafem el feixisme, editat per la Generalitat.
La web de consulta fa servir un sistema de catalogació dinàmic. Els usuaris poden buscar a partir de diferents criteris de cerca. Cada col·lecció té una sèrie de destacats seleccionats prèviament pels mateixos especialistes. El museu està dedicat a la memòria del doctor Santiago Alcolea.