Rotterdam programa deu films vinculats a la Pompeu Fabra

El cicle «Signals» fa atenció a la producció recent afegint-hi «En construcción»

Què hi ha en comú entre Ich bin Enric Marco i, posem per cas, Nadar, un film de Carla Subirana que aborda la memòria històrica a partir de la desmemòria, a causa de l'Alzheimer, dels familiars més pròxims (àvia i mare) de la cineasta? O, posem també per cas, entre Una cierta verdad, en què Abel Garcia Roure s'enfronta a la fràgil frontera entre la normalitat i la bogeria, amb Dansa als esperits, que Ricardo Iscar ha rodat en plena selva al sud del Camerun? O entre El ex-boxeador, en què Víctor Garcia fa un retrat del boxejador Sergio Rojas reconvertit en venedor d'un quiosc al metro barceloní, i B-Side, amb el qual Eva Vila vol mostrar la vitalitat de les diverses músiques que es fan a Barcelona? Els seus autors comparteixen el fet d'estar d'alguna manera vinculats a la Universitat Pompeu Fabra, i particularment al màster en documental de creació que s'hi va crear fa poc més de deu anys, com a alumnes, professors o coordinadors. Alguns d'aquests films es van gestar com a projectes del màster o n'han rebut el suport en el procés de producció.

De manera igualment diversa, també són dins l'òrbita de la Pompeu Fabra els documentals La terra habitada, un viatge a Mongòlia d'Anna Sanmartí; Mi vida con Carlos, en què l'advocada xilena Carmen Hertz, davant la càmera del seu fill, Germán Berger, recorda el marit, assassinat poc després del cop d'estat de Pinochet, i Los condenados, d'Isaki Lacuesta. En tot cas, els programadors del festival de Rotterdam són els que han observat un segell comú en els diferents films que els van arribar de manera separada. Hi han afegit En construcción, la pel·lícula de José Luís Guerin, que, deu anys després, assumirà pròximament una nova iniciativa del màster incorporant-hi alumnes a l'equip tècnic. Una de les alumnes formades a En construcción va ser Mercedes Álvarez, que, després de ser descoberta fa cinc anys a Rotterdam amb El cielo gira, està enllestint Tierras bajo un sol invernal favorable, amb la qual tracta el tema de l'especulació urbanística. El màster en documental de creació de la Universitat Pompeu Fabra continua, doncs, generant propostes. Que s'ha convertit en una caixa o en una marca de fàbrica? En una trobada recent, alguns dels joves cineastes que duran els seus films a Rotterdam no se sentien encaixonats, sinó, en tot cas, recolzats, solidaris entre ells i prou lliures per haver desenvolupat els seus projectes diversos.

Com sempre, es va recordar la figura referencial del desaparegut Joaquim Jordà, que recordava als alumnes que havien de fer lliurement la seva pel·lícula.

Un documental paraguaià i català a Berlín

A Rodolfo Costa van trobar-lo mort un dia d'hivern de la llarga dictadura d'Alfredo Stroessner al Paraguai. Renate Costa, la seva neboda, que aleshores era una nena, va preguntar de què havia mort l'oncle: de tristesa. Aquesta resposta contradeia els seus records del mort. Passats els anys, Renate Costa va desenvolupar un projecte com a alumna del màster en documental de creació de la Pompeu Fabra: era a propòsit del seu oncle, un dels 108 homosexuals que, durant la dictadura, van ser investigats, capturats i torturats. El resultat és Cuchillo de palo, una producció de Playtime amb la participació de TVC.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.