Mor Salinger, un clàssic americà
Tot i que per a la vida pública va desaparèixer voluntàriament fa més de mig segle, Jerome David Salinger, J.D. Salinger, la persona, l'escriptor i el mite, es va difuminar definitivament abans-d'ahir, quan va morir als 91 anys acabats de fer, a la seva casa de New Hampshire, per causes naturals. Així ho va anunciar ahir The New York Times.
Salinger ha passat sobretot a la història de la literatura com a autor de The Catcher in the Rye (1951), una novel·la curta que de seguida es va convertir en un tot un èxit i també en un clàssic estigmatitzat: la història de Holden Caulfield, un antiheroi que sintetitza com pocs l'esperit adolescent, es va convertir de seguida en llibre de capçalera d'uns quants inadaptats, alguns força perillosos, com ara Mark David Chapman, l'assassí de John Lennon.
Traduïda al català primer per Xavier Benguerel, el 1965, amb el títol L'ingenu seductor (Club Editor-Club dels Novel·listes) i, el 1990, per Ernest Riera i Josep Maria Fonalleras, ja amb el més fidel El vigilant en el camp de sègol (Empúries), el llibre està considerat, sobretot en el món literari anglosaxó, una de les millors novel·les del segle XX. Per contra, la seva enorme repercussió va ser massa per a Salinger, que va decidir aïllar-se del món i convertir-se en una espècie d'eremita: la seva producció literària, que mai no va ser gaire abundant, gairebé es va aturar en sec, i només li van poder robar una foto, en la qual apareixia com un vell aterrit que intentava defensar com fos la seva intimitat violada. Recentment, va trencar el seu silenci per oposar-se, judicialment, a la publicació d'una hipotètica segona part d'El vigilant..., perpetrada per un fan suec.
El problema amb Salinger és que, per a la gran majoria del públic, ha quedat reduït a la categoria despectiva de one hit wonder, com si la seva aportació quedés únicament restringida a El vigilant... El seu mestratge com a narrador, especialment en els formats breus, també és apreciable en reculls de relats com ara Nou contes –traduït per Quim Monzó– i Franny i Zoey, i dues novel·les curtes, Pugeu la biga mestra, fusters i Seymour, una introducció.