Un tast de vi a les mans

El Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya s'ha sumat aquesta setmana al gros de museus locals que ja tenen un mòdul multisensorial, destinat a promoure una altra manera de veure les coses. Amb el títol La mirada tàctil, el museu del vi obre les portes a una nova dimensió sensorial a l'hora de presentar les peces. Aquest mòdul, que fa uns mesos es va inaugurar també al museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, és una porta oberta al contingut del museu, però sense vitrines, i suposa un trencament amb la concepció clàssica del museu. Allò de «mirar i no tocar» passa a la història quan l'art s'ha d'ensenyar a persones cegues o amb deficiències mentals. Ara el que importa és que aquests visitants, aquests espectadors, puguin tocar, puguin sentir, puguin interpretar les peces en totes les seves dimensions. No només la vista o l'oïda serveixen per mesurar la bellesa o l'espectacularitat d'una peça. El mòdul de La mirada tàctil del Vinseum està situat a l'entrada del museu i consta de quatre elements relacionats amb el món del vi que intenten apropar el visitant al contingut d'una copa de vi des d'una perspectiva nova, jugant amb les textures. En primer lloc, hi ha un bot de pell d'ovella, molt relacionat amb el segle XIX, quan els pagesos el duien penjat a la cintura o al carro per anar a les vinyes. La suavitat i untuositat de la pell recorda la dolçor del glop de vi a la boca. El segon element que hi ha exposat és un podall: una eina amb el mànec de fusta i la fulla de ferro i en punta. Aquesta eina es va utilitzar des de l'època ibèrica i romana fins a finals del segle XIX, quan van aparèixer les tisores de podar. L'olor i el sabor mineral de la fulla d'aquesta eina és fàcilment relacionable amb la salabror d'un tast de vi. El tercer element és un porró de vidre dels anys seixanta. Al segle XV ja era conegut i totes les masies en tenien. El seu ús es va anar perdent amb la comercialització del vi embotellat en detriment del vi a doll. El fet que el vidre sigui un material lleuger, fresc i, fins i tot, trencadís permet relacionar aquesta textura amb l'acidesa i les bombolles d'una copa de cava. Finalment, el quart element que s'exposa en aquest mòdul inicial del Vinseum és una àmfora original del segle I abans de Crist, trobada al fons del mar. Es tracta d'una peça relacionada amb les rutes comercials de la Mediterrània antiga i que és fàcilment relacionable amb el món del vi. Les restes d'anèl·lids i madrèpora que hi ha a la superfície de l'àmfora són la prova del temps que va passar sota el mar i accentuen la textura rugosa de la peça de terrissa. El tacte sec i raspós fa pensar en l'amargor que, a vegades, es percep en fer un tast de vi.

Aquestes quatre textures posen a l'abast de persones cegues o amb discapacitats mentals una altra manera de viure la seva experiència en un museu que s'ha fet a partir d'històries sobre el vi i el seu entorn. La idea dels mòduls de La mirada tàctil l'ha promogut la Diputació de Barcelona, i ja funcionen al museu Víctor Balaguer de Vilanova, el museu arqueològic de les Mines de Gavà o el de Manresa o Sant Boi de Llobregat.

La Diputació de Barcelona ja ha començat a recollir els resultats de les primeres proves amb aquest tipus d'instal·lacions, que només es poden fer en aquells centres que ja tenen aquest tipus de visitants o estan preparats per fer visites a persones amb necessitats especials. La primera impressió és que la iniciativa ha tingut bona acceptació allà on s'ha dut a terme i la intenció és ampliar aquesta nova cultura de l'observació a tots els museus locals on sigui possible dins la demarcació de Barcelona. Al Vinseum ho saben molt bé: no és el mateix veure una copa de vi en una vitrina que gaudir de la textura, l'aroma i el sabor d'un tast de vi a la boca. Mirant no n'hi ha prou.