Dissabte

20 de març del 2010


Girona
Cultura
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Baltasar Porcel, per fi, a escena

Hermann Bonnín cus tres obres curtes del mallorquí a «Retorn a Andratx»

Els actors a Les ànimes errants. Foto: EL PUNT.

Les ànimes errants és una farsa. Romanç de cec és una peca èpica. El buscador de tresors persegueix una intenció poètica. Totes tres juntes formen l'espectacle Retorn a Andratx, una dramatúrgia que Hermann Bonnín ha fet dels tres textos teatrals curts de Baltasar Porcel. L'autor, que va fer del seu Andratx natal un espai literari universal, arriba per fi als escenaris. Han calgut 40 anys i ha arribat després de la seva mort. La peça farà temporada a l'Espai Brossa i posteriorment al Principal de Palma.

Baltasar Porcel (1937-2009), mort a Barcelona, descansa en pau a Andratx. La seva companya i els fills van entendre que ell havia de tornar on va néixer com a persona i com a escriptor. En aquest Retorn a Andratx, Bonnín no amaga tampoc la seva ascendència illenca. Les tres peces, amb personatges i situacions ben diferents, es converteixen en un pedagògic mostrari del teatre de Porcel. Des de dijous i fins al 14 de març es representa aquest muntatge, que també té funcions previstes al Principal de Palma (del 24 al 28 de març) i al Teatre Auditori de Sant Cugat. Aquesta serà en el mes de maig i es completarà amb un seguit d'activitats d'aquest veí il·lustre. Enric Majó i Jaume Pla, juntament amb Aina Frau i Joan Fullana («la quota mallorquina», es diuen amistosament), participen en aquesta operació de rescat literari. El parlar central i el parlar balear es confonen en la producció. Per Majó, Baltasar Porcel jugava a barrejar-los de manera voluntària en les seves redaccions. Frau celebra poder posar veu mallorquina dalt dels escenaris de Barcelona. El fosc i la música de John Cage lligaran les tres obres.

Baltasar Porcel, com Manuel de Pedrolo, Josep Palau i Fabre i, en diferent mesura, Joan Brossa van patir el silenci imposat del franquisme per estrenar els textos que escrivien pensant en l'escena, molt influïts per la dramatúrgia del moment europea. Porcel remet aquests nous corrents a la tradició rondallaire mallorquina, uns contes que fusionen «el lirisme amb la brutalitat», recorda Bonnín. Als anys 60, quan arriba a Barcelona i mentre entra en contacte amb la intel·lectualitat catalana, s'embranca en diferents traduccions teatrals. Una d'elles, és L'inspector, de Nikolai Gogol, que representaria l'Agrupació Teatral Maragall, de Sant Cugat del Vallès. Pla, santcugatenc i testimoni com Majó del teatre independent català, recorda que Porcel era generós participant de xerrades com la que va dedicar-li Òmnium cultural fa un parell d'anys a Sant Cugat. La trilogia es completarà, al Brossa, amb lectures de fragments Difunts sota els ametllers en flor que els actors llegiran els dimecres, a dos quarts de vuit, amb entrada lliure. «És una exaltació de la paraula», sentencia Bonnín.

Desenganyat, va deixar el teatre als 30 anys

Baltasar Porcel volia ser dramaturg. Al 1959 va guanyar el premi Ciutat de Palma amb Els condemnats. L'interès per l'escena és evident. Segueix amb atenció les noves dramatúrgies europees. I practica, a la mallorquina, els nous corrents. La impossible sortida professional el va fer desistir i va reforçar la seva activitat literària cap a les narracions i el periodisme. L'única ocasió que es va portar als escenaris un text de Porcel va ser amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). El llavors director de l'ADB, Frederic Roda, va rebre la proposta de Carles Riba perquè es promocionés aquell xicot d'Andratx. La producció d'Els condemnats, recorda Pla, es va fer al desaparegut Teatro Candilejas. Les tres sessions que van poder fer van omplir l'escenari. Tot i l'entusiasme, l'experiència va ser puntual. El projecte de Retorn a Andratx va començar pocs mesos abans de la mort de Porcel. L'escriptor estava molt il·lusionat en un projecte que, per fi, s'ha fet realitat. Abans, va fallar l'intent d'estrenar el text del teatre de l'absurd La simbomba fosca, que plantejaven Bonnín i Joan Arrom, del Teatre Principal de Palma.

Darrera actualització ( Dilluns, 8 de febrer del 2010 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup El Punt i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.714 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Girona la pàgina d'entrada

Cerca de notícies

Tradueix-nos - Translate

Enquesta

Us sembla 15 anys de presó són prou per a Luis Roldan?