Sir Neville Marriner i l'Orquestra de Cadaqués van obrir el concert amb Les Hèbrides. Obertura Op. 26 La gruta de Fingal, de Felix Mendelssohn. En aquesta obra, de gran bellesa, Mendelssonhn ja deixa veure el seu mestratge com a compositor. Marriner proposa una versió equilibrada i funcional, i va optar per buscar un so compacte de l'orquestra, deixant en un segon pla els elements coloristes. L'orquestra li va respondre bé, encara que s'hi va notar la falta de treball continuat.

L'Escolania de Montserrat, en la que seria la primera intervenció de la vetllada, s'hi va afegir per a la interpretació de Tres Responsoris, de Narcís Casanoves. Tot i que les veus dels escolans es van mostrar empastades i amb una bona qualitat, la seva versió no va acabar de transmetre la calidesa que hom espera de la formació.

Però el plat fort del concert es trobava en la segona part, amb el Somni d'una nit d'estiu, de Mendelsson. Aquesta partitura, amb textos de William Shakespeare, és una de les més populars del compositor. El 1826, un jove Mendelssohn, de disset anys, escrivia l'Obertura Op. 21 i no va ser fins quinze anys més tard que el compositor no escriuria la música d'escena per a narrador, dues sopranos, cor de veus blanques i orquestra simfònica.

En l'obra de Shakespeare s'hi barregen de manera magistral la realitat i la ficció, la ciutat i el bosc encantat, els personatges reals i els imaginaris. Una comèdia plena d'equívocs amb l'enamorament, el desig i la passió com a elements transversals a tots els personatges de l'obra.

Mendelssohn, per una altra part, retrata a la perfecció tots aquests elements amb una música canviant en el color i en la textura, captant perfectament l'esperit anglès de la comèdia shakespeariana.

La narració de l'obra, a càrrec de Jordi Dauder, va ser intensa i va conferir una gran direccionalitat a l'obra. Les sopranos Marta Mateu i Elena Cupons van cantar amb fluïdesa i, juntament am l'Escolania de Montserrat, van proporcionar amb la Cançó de les fades un dels moments més entranyables de la nit.

Els músics de l'Orquestra de Cadaqués van mostrar que tenen un gran virtuosisme i ductilitat, però amb l'altíssim nivell dels intèrprets no n'hi ha prou per aconseguir una interpretació plena de sentit; cal que, a més, tot el conjunt entri dins l'obra i pugui contagiar del sentit que té en la seva interpretació i, el dissabte a la nit, en la lectura d'ofici que en va fer Marriner això no va succeir.