«Paco Godia va col·leccionar art amb la velocitat de la fórmula 1»

–«Un home important per a la ciutat de Barcelona com a molt bon empresari que va ser. Va fer diferents negocis però sobretot va destacar perquè va tenir la idea de crear la primera autopista de peatge a Espanya. El trajecte inicial anava de Madrid a Segòvia. L'empresa es deia Iberpistas; actualment està integrada a Abertis.»

–«Va ser un gran pilot. Va protagonitzar grans gestes a la fórmula 1 amb l'escuderia Maserati, a les 24 hores de Le Mans, va fer el rècord Barcelona-Madrid amb un Porsche... Es va convertir en la figura més popular de l'automobilisme espanyol als anys cinquanta. Fins a la irrupció de Fernando Alonso i durant 50 llargs anys, mig segle!, Paco Godia va ostentar el millor palmarès espanyol en automobilisme.»

–«Quan va deixar les curses, va començar a crear la seva col·lecció. I diuen els seus amics col·leccionistes que amb la velocitat de la fórmula 1! Es va estrenar col·leccionant ceràmica, després talles medievals, després pintura antiga, va anar pujant segles i va arribar a la realitat contemporània. Va comprar fins i tot Miquel Barceló.»

–«El que és força inèdit és que Godia progressés tant en el seu gust artístic, que no s'estanqués en un període. La majoria de col·leccionistes tenen una sola obsessió, es passen tota la vida amb aquella obsessió i es converteixen en els millors en allò. Però no van creant una col·lecció tan enciclopèdica com la de Godia.»

– «Bàsicament, i sobretot al principi, als antiquaris i galeries de Barcelona i Madrid. Ell decidia què comprava però s'assessorava molt bé. El primer gran assessor i conservador de la seva col·lecció va ser Luis Monreal. Per ceràmica, escoltava molt en Jordi Llorens, i per pintura antiga i medieval, l'Artur Ramon.»

–«Tenia la col·lecció a casa seva [a la mansió El Conventet de Pedralbes] però hi deixava entrar tots els estudiosos i acadèmics. I era molt generós: prestava les seves obres per a exposicions. Bé, excepte la taula de la Verge de la Llet [obra mestra del gòtic català].»

–«Sí, i l'any 1998 va crear la fundació que du el nom de Francisco Godia perquè li ret homenatge. Salvant les distàncies, al principi teníem com a referència la Fritz Collection de Nova York. El repte era donar a conèixer al públic la col·lecció Godia, i al mateix temps altres col·leccions privades importants del país.»

–«La nostra és una sort treballada. Ens va ajudar moltíssim Juan Antonio Samaranch quan ens va confiar la seva col·lecció. Sobretot va animar altres col·leccionistes d'aquí. Perquè ja sabem com és el caràcter català... tan poc amic de lluir-se... Ara bé, a partir de llavors, també vam descobrir que hi havia molts col·leccionistes que estaven ansiosos per ensenyar els seus tresors. Va ser una sorpresa!»

–«Home... Si hi ha hagut algun cas és perquè [el col·leccionista] ha patit algun accident aliè a nosaltres. Si ha viscut una mala experiència... s'entén. Si són objectes de gran valor...»

–«Depèn de amb qui fem les comparacions. Hi ha grans col·leccions en comparació amb la resta d'Espanya, però no n'hi ha tantes en comparació amb la resta d'Europa. Alemanya, per exemple, és el país número u en col·leccionisme privat.»

–«Sobretot, el contemporani. I és natural estar amb l'art del teu temps.