Els camaleons de la llengua

Seria per convenció o per pura excusa profilàctica que Miquel Cabal Guarro (Barcelona, 1977) va començar la seva conferència advertint que malgrat l'ordre que impera en el resultat del seu treball –la traducció– el desordre és habitual en ell. Ho deia a propòsit de la seva intervenció, la que va obrir dimarts passat el cicle Empremtes: traductors: els camaleons de la llengua, programat pel centre cultural La Mercè de Girona per donar veu als creadors, que revisen en veu alta les seves influències. Perquè la veritat és que, al llarg de l'hora justa que va estar parlant aquest traductor del rus, el seu discurs ens va semblar als assistents d'allò més estructurat i ordenat. Resultat, segurament, de la confiança guanyada de fer classes a la universitat i de la indubtable metodologia (aplicar ordre dins del desordre) intrínseca del seu treball.

Només començar, Cabal va reajustar el títol de la conferència –De Dostoievski a Platónov– per canviar el discurs a un ordre cronològic i correlatiu. A continuació, els oients vam descobrir alguns elements reveladors que s'amaguen en la magna i invisible tasca amb què s'enfronta el traductor literari. Cabal, que tot i la seva joventut disposa d'una àmplia experiència professional (va començar amb 22 anys traduint el seu autor preferit, Dostoievski: «Una sotragada de l'atzar»), es va declarar partidari de traduir cada llibre pas a pas, amb desconeixement absolut de l'obra. És a dir, tal com si l'escrivís ell mateix. També, entre altres particularitats, va reconèixer que llegeix en veu alta per apreciar «com sona» el text. I que li costa més traduir al castellà. Finalment, va tenir el temps just per confessar la seva passió per Platónov, l'autor que el repta constantment a trobar les paraules adequades que s'ajustin a la seva voluntat de forjar un nou llenguatge literari. Tot un «alquimista de la paraula» que tindrà la sort de continuar traduint gràcies als encàrrecs que té.