La llei del cinema supera el primer tràmit parlamentari amb una àmplia majoria

Els grups del tripartit i CiU fan pinya i tomben les esmenes a la totalitat que havien presentat el PP i Ciutadans

El Parlament de Catalunya ha admès a tràmit la nova llei que ha de regular el sector cinematogràfic. L'escenari més optimista situaria l'aprovació definitiva de la llei el mes de maig –almenys, abans de l'estiu–, i l'entrada en vigor a final d'aquest 2010. Com recordava ahir el diputat de CiU Jordi Cuminal, la llei preveu un període d'adaptació progressiu de fins a cinc anys, de manera que la paritat de l'oferta al 50% s'hauria de situar a final del 2015. «Cal més serenitat, que això no és per a demà», va dir. CiU reclamava serenitat –«preferim seduir que imposar»– cap a les nou del vespre, després de tot un dia de debat al ple del Parlament que va tenir com a colofó la llei del cinema. Ciutadans i PP van fer un discurs catastrofista en la línia del que ha manifestat el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya –el seu president, Camilo Tarrazón, era entre el públic–, és a dir, que la llei arruïnarà el sector i que el govern només busca imposar el català. «És una oportunitat perduda per al sector perquè la llei no li arregla els principals problemes sinó que en crea de nous», va dir el portaveu del PP, Rafael López, que va acusar l'executiu de convertir Catalunya «en un dels mercats més intervinguts d'Europa». En la mateixa línia, el diputat de Ciutadans Albert Rivera va manifestar que el text «és una minillei de política lingüística aplicada al cinema». Tots dos, però, es van mostrar d'acord que el català té poca oferta i que cal possibilitar que el públic pugui triar, encara que consideren que la llei –i les quotes– no són la millor manera.

Polèmica lingüística

El primer debat parlamentari sobre la nova llei, doncs, es va centrar en la polèmica lingüística i no pas en l'aportació de la norma al sector, malgrat que el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va obrir la seva intervenció recordant que el cinema i l'audiovisual han de ser fonamentals per a un «sistema cultural viable i fort» i va assegurar que la llei és un instrument per disposar d'un «sistema cinematogràfic fort, al servei de les empreses», en referència a les nombroses crítiques que ha rebut dels empresaris. Tresserras va repetir els arguments que ha anat defensant els darrers mesos: la llei busca «l'enfortiment de la indústria audiovisual», vol millorar «la diversitat i la qualitat de l'oferta» –atès que hi ha un determinat tipus de cinema pràcticament inèdit al país, monopolitzat per les majors, com va afegir Dolors Camats (ICV)– i, en tercer lloc, el text ha de fer un reconeixement específic de la cultura i la llengua catalanes. «Som una cultura i una llengua mitjanes a escala europea i mereixem el mateix tracte, independentment de si tenim estat o no», va subratllar Tresserras. El conseller va tornar a defensar el diàleg amb el sector –diu que s'han incorporat més de la meitat de les al·legacions–, va desitjar consens polític per aprovar la llei i va subratllar algunes de les apostes de la nova norma, com ara la xarxa de pantalles concertades que ha de garantir, entre altres coses, que s'estrenin produccions que es realitzen a Catalunya, tant en català com en castellà, i que ara tenen moltes dificultats per ser estrenades.

En les intervencions dels grups, Jordi Cuminal (CiU) va oferir mà estesa, perquè la llei és una «demanda de normalitat social» i va demanar serenitat i reduir la crispació per poder enriquir la llei. Cuminal no va poder evitar escombrar cap a casa: «Benvinguts allà on érem el 1998», va dir a ERC i PSC en referència a l'oposició d'aquests partits quan governava la coalició nacionalista. Josep Maria Balcells, portaveu del PSC-Ciutadans pel Canvi, es va defensar dient que «aleshores es volia imposar un decret i ara és una llei». Balcells va reiterar la necessitat d'«equitat» per subtitular i doblar en català i castellà, i va dir que per garantir les llibertats cal eliminar les «restriccions que hi ha avui» perquè «no hi ha oferta en català, i aquest és el problema». Balcells també va advertir als socis d'ERC que en la tramitació parlamentària s'hi incorporaran esmenes. «La llei no sortirà del Parlament com hi ha entrat», va avisar el diputat, que va defensar el text com «una llei del govern que presideix José Montilla, no del conseller Tresserras». Maria Mercè Roca (ERC) va dir que calia felicitar-se per «un dia històric que comença a canviar un paradigma rovellat», i va defensar l'acció del govern davant les crítiques d'«intervencionisme» de PP i Ciutadans. «El govern ha de protegir allò que és feble. Vostès no volen que el català es normalitzi, ni a les pantalles ni enlloc», els va dir. Dolors Camats (ICV) també va defensar la intervenció del govern. «No és una llei perfecta però sí un bon punt de partida», va dir Camats, que va acabar amb un desig galàctic: «Que la força ens acompanyi.»

Debat a Òmnium

D'altra banda, Òmnium Cultural tractarà avui la llei en el seu debat setmanal dels dijous. Hi participaran Xavier Atance, president de l'Associació de Productors; Enric Gratacòs, empresari de sales d'exhibició; Santi Lapeira, director i guionista, i Eduard Voltas, secretari de Cultura de la Generalitat. La taula rodona la moderarà Josep M. López Llaví, crític de cinema.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.